Utilització de la guia i instruccions per seguir el roadbook

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

Aquells ciclistes als quals els agrada planificar les seves rutes quan van a descobrir una zona nova estan acostumats a recollir tota la informació que puguin i després adaptar-la a la seva manera de fer i d’orientar-se. A més a més, gairebé mai s’utilitza un sol tipus d’informació sinó que es combinen diferents fonts, que es complementen entre si.

Aquesta guia no pretén altra cosa que posar a l’abast del ciclista una gran quantitat d’informació perquè, a part d’ajudar-lo a seguir el camí correcte, enriqueixi la ruta amb dades sobre els punts de pas i els llocs d’interès. A partir del que trobareu aquí cadascú utilitzarà allò que li vagi més bé segons la seva manera de funcionar; també, depenent de l’experiència que es tingui, caldrà per preparar la ruta tota la informació que es proporciona o potser només algunes parts.

Per cobrir totes les necessitats i totes les possibilitats, trobareu:

• Un mapa general del territori que abasten i recorren les tres rutes.
• Un quadre resum de les tres rutes, comparant distàncies, desnivells acumulats i nombre d’etapes.
• Un quadre resum de les rutes classificades en funció del seu grau de dificultat física.
• Un quadre resum de les rutes classificades en funció del seu grau de dificultat tècnica.
• Una introducció explicant les característiques generals de cada ruta.
• Una fitxa tècnica de cadascuna de les etapes amb informació sobre distàncies, desnivells acumulats, trams, itinerari, altituds i temps de marxa.
• Un perfil de cada etapa.
• Un mapa del recorregut de cada etapa.
• Un llistat de l’interès de la ruta des del punt de vista de paisatge, flora, fauna i arquitectura, a més dels llocs on podrem proveir-nos d’aigua.
• Una introducció explicant les característiques generals de cada etapa.
• Una descripció de cadascun dels trams en què hem dividit les etapes, tant donant indicacions de per on passa el camí com aportant tota la informació, o el lloc on ampliar-la, sobre els llocs d’interès.
• Mapes dels diferents trams amb indicació d’alguns dels waypoints que apareixen al roadbook.
• Un llibre de ruta de cada etapa on es facilita informació de cadascun dels punts del recorregut on podríem tenir dubte sobre per on és el bon camí. Aquesta informació inclou uns breu descripció del punt, una codificació que ens indica el camí a seguir, la seva altitud, la distància total recorreguda, la distància parcial recorreguda, la distància que falta per finalitzar l’etapa i les seves coordenades UTM.

Aspectes a tenir en compte sobre les dades del roadbook i les fitxes de ruta

• Els temps de marxa indicats per a cada tram estan calculats a partir d’una estimació de velocitat mitjana en funció tipus de terreny i dels desnivells. Cal tenir en compte que es tracta d’una dada únicament orientativa del que es pot tardar en arribar des de l’inici d’un tram fins al final del mateix tram, sense comptar ni imprevistos ni aturades, ja que aquest darrer aspecte depèn exclusivament del ciclista, de la quantitat d’aturades que realitzi tant per descansar com per gaudir del paisatge o dels monuments o de les llegendes de la ruta o per fer fotografies ...
• Per a tenir una idea més aproximada de la durada total d’un tram caldrà que incrementem els temps de marxa assenyalats a les fitxes de ruta entre un 50 i un 100 %.
• La majoria de càlculs han estat realitzats a partir de la descàrrega dels tracks al programa CompeGPS, incloses les altimetries a partir dels relleus 3D que incorpora.
• El Datum de les coordenades utilitzat en aquest programa ha estat WGS 84 en la projecció UTM a la zona 31T.

Amb tota la informació que es facilita, el ciclista serà capaç de posar a punt els instruments d’orientació que vulgui utilitzar per a la realització de les rutes i començar a gaudir del recorregut.

COM UTILIZAR EL ROADBOOK PER ORIENTAR-SE EN CADA ETAPA.

El roadbook o llibre de ruta és un instrument que permet orientar-se al llarg de tot un recorregut predefinit, tot i que el seu lector ni el conegui, ni tampoc la zona on es desenvolupa.

Per aconseguir aquest objectiu, el lector disposa de diferents dades organitzades a mode de notes, que per aconseguir un format manejable i pràctic, estan referides tan sols a aquells punts clau de la ruta on és possible extraviar-se del recorregut previst.

Aquestes dades que poden ser de tipus numèric, gràfic i text, s’ofereixen al lector estructurades en unes unitats de referències (2002, Gil Moreno De Mora, G, Garcia Sola, A.) o notes, les quals es presenten de forma contínua i seriada. Així, en realitzar la ruta, es van llegint en el mateix ordre i orientació en què el lector les va trobant i identificant a la realitat. Aquesta manera d’assenyalar el camí que cal seguir resulta molt simple i de fàcil lectura de fet, la pantalla mapa dels GPS ofereix la informació de tracks i waypoints orientada en el sentit de la marxa, com alternativa a l’orientació clàssica dels mapes al nord).

Parts del roadbook.

1. Dades numèriques: WAYPOINT.

Aquesta dada bàsica té diferents funcions:

Les primeres tres xifres, donen nom a la unitat de referències o notes, la qual cosa és bàsica tant pel que fa a la lectura ordenada del roadbook com per poder situar-nos en el mapa. Això és degut al fet que a les descripcions de la ruta, trobarem un mapa de cada tram on estaran assenyalats un bon nombre de waypoints. Així, cada pocs metres o kilòmetres tindrem una referència al mapa de quina és la nostra posició. Evidentment que això ens pot ajudar a prendre alguna drecera en el cas que tinguem problemes, o simplement reorientar-nos en cas de pèrdua.

La quarta lletra ens indica si el camí que hem de prendre a la cruïlla per continuar la nostra marxa és una carretera, pista asfaltada o cimentada (C), una pista o camí (P), o un sender (S).

En darrer lloc, les dues últimes xifres ens trameten quin és el rumb que cal seguir partint de la referència inicial del nostre sentit de la marxa (12), segons el croquis següent:

Així, per exemple, una cruïlla on haguéssim de girar a la dreta, suposaria que les dues últimes xifres del waypoint foren 03.

En el cas que la cruïlla sigui complexa i no sigui tan simple explicar quin és el camí correcte, aleshores entre el quadre de dades numèriques i el text apareix una gràfica que detalla el camí correcte. En aquests casos excepcionals, les tres últimes lletres del waypoint seran CRQ (croquis), ja que el waypoint ens estarà remetent al croquis situat a la dreta, dins de la mateixa nota.

Aquesta codificació pot semblar complexa d’entrada, però en pocs quilòmetres podreu comprovar que es fa entenedora i força clara.

2. Dades numèriques: DISTÀNCIA TOTAL.

Aquest quadre ens ofereix la distància des de l’inici de la ruta fins al punt descrit a cada nota. És bàsic per a l’orientació amb roadbook, ja que permet situar cada nota a l’espai comparant aquesta dada del roadbook amb la que ens ofereix el ciclocomputador.

3. Dades numèriques: ALÇADA EN METRES.

Aquesta dada permet conèixer l’altitud que està situat cada punt de la ruta referenciat al roadbook. Ens permetrà, doncs, conèixer l’evolució de pujades i baixades, així com confirmar que anem per bon camí. De tota manera, aquestes dades estan obtingudes en la seva majoria des d’un mapa 3D, per la qual cosa la fiabilitat d’aquesta dada és relativa, i no és estrany que pugui haver-hi diferències de fins a 20 metres entre la informació que ens ofereix el roadbook i la realitat.

4. Dades numèriques: COORDENADES.

Les coordenades ofertes en el roadbook permeten situar a l’espai (habitualment amb un error de menys d’una dotzena de metres) cadascun dels punts que ofereixen aquesta informació. Per fer-ho, s’ha de comparar novament les dades que ofereix en aquest cas el GPS amb les dades indicades al roadbook.

En el nostre cas, les dades de coordenades es refereixen a la projecció UTM, en concret la zona 31T (o nord), i el datum utilitzat es el WGS 84. El GPS haurà de ser configurat d’aquesta manera per a què les dades del roadbook i les del GPS coincideixin.

5. Dades numèriques: DISTÀNCIA AL FINAL.

Aquesta dada ens informa dels quilòmetres que falten des de cada nota fins a l’arribada. És ben cert que aquesta dada pot arribar a ser cruel si les forces ens manquen, però ens pot anar bé per evitar precisament que ens abandonin. Es tracta d’utilitzar-la per conscienciar-nos de la necessitat d’evitar sobreesforços inútils.

6. Dades numèriques: DISTANCIA PARCIAL.

I amb aquesta última dada coneixerem la distància que separa el punt descrit a cada nota respecte de la nota immediatament anterior. Serà clau per fer una previsió de quan hem de focalitzar la nostra atenció per detectar la següent cruïlla referenciada al roadbook. A més a més, si per qualsevol cosa, perdéssim la validesa de la distància total (per pèrdua, visita a punts d’interès, o qualsevol altre imprevist), aquesta dada ens permetria anar avançant de cruïlla a cruïlla, obviant la distància total. Cal destacar que en els casos que la distància entre dues cruïlles és inferior a 150 m. aquesta dada apareix ombrejada en un altre color, per cridar l’atenció del lector i evitar que se la passi de llarg.

7. GRÀFICA.

La representació gràfica de les cruïlles apareix en aquells casos que la codificació dels waypoints és pobre per descriure una cruïlla o una successió de cruïlles consecutives, com ara a les poblacions. En aquest casos, l’espai per al text es veu reduït, i trobem en aquest espai una informació visual que ens permet identificar l’entorn que ens envolta i triar el camí adient.

A banda de saber interpretar la seva llegenda, s’ha de saber que aquest dibuix està orientat en el sentit de la marxa, és a dir, que està dibuixat des del mateix punt de vista que ho veu el ciclista a la realitat. Dit d’una altra manera, sempre arribarem al lloc descrit a la nota pel camí més perpendicular i proper a la línia inferior del quadre de la gràfica.

I pel que fa a la llegenda per interpretar els símbols és la següent:

8. TEXT:

El quadre de text aporta informacions sobre el punt descrit a la nota, sobre la direcció que cal seguir o sobre aspectes destacables del tram que hi ha per davant. Les paraules utilitzades en la descripció de les notes, en molts casos, poden ajudar força el lector a interpretar quin tipus de cruïlla ha de buscar.

Altres qüestions que cal tenir en compte són:

• SPP/SSP/SCP: SEGUIR LA PISTA/SENDER/CARRETERA PRINCIPAL.
• PCI: PROPERA CRUÏLLA IMMEDIATA.
• !!!!!: PERILL, ATENCIÓ.

Per últim, cal destacar que al final del roadbook és on es poden trobar les descripcions detallades de variants i enllaços, en el cas que n’hi hagin.

Com s’utilitza un roadbook.

Analitzades les principals característiques d’un roadbook, tot seguit en donarem les pautes bàsiques per a una utilització òptima. Per usar el roadbook es tracta d’anar llegint i interpretant les diferents notes de l’autor i anar comparant-les d’una banda amb les característiques del medi que ens envolta, i d’un altra amb les lectures de dades que ens ofereixen aparells que podem dur a sobre com ara un ciclocomputador, una brúixola, un GPS o un altímetre. D’aquesta comparació hauran de néixer les decisions sobre el camí que hem de seguir en cada cas. Val a dir que aquestes pensades convé fer-les amb consciència, ja que una equivocació pot suposar quilòmetres extra, a més a més de complicar-nos l’orientació per a la resta de la ruta.

D’altra banda, s’ha de saber igualment que, per reduir el volum del document i fer-lo més pràctic, hi ha dues consignes que cal tenir en compte per reconéixer quines cruïlles apareixen o no referenciades al roadbook:

• Les cruïlles on es continua pel vial principal, no hi consten. És a dir, si es troba una cruïlla a la realitat que no és al roadbook i té aquesta característica, s’entén que s’ha de seguir pel camí principal.
• Si la cruïlla ofereix com a alternativa vies d’igual importància, i no hi ha notes al respecte, vol dir que s’ha de continuar recte.

De tota manera, val a dir que moltes vegades que seguint aquests criteris no caldria referenciar la cruïlla, els autors ho han fet, ja que s’ha optat per donar un pèl més d’informació, al fet que el lector es trobi perdut. Aquesta circumstància és especialment rellevant en trams posteriors a cruïlles amb una certa complexitat orientativa, amb la finalitat que l’usuari pugui confirmar que el rumb és el correcte.

Exemples de cruïlles que es troben referenciades obligatòriament al roadbook.

Exemples de cruïlles que no es referencien en tots els casos.

Tot i això, s’ha de tenir en compte que el més difícil de la utilització del roadbook és mantenir l’atenció de manera contínua ja que, amb un simple descuit, no és difícil passar-se de llarg en alguna cruïlla. Si això ens succeís, ho detectarem perquè les notes següents no coincidiran amb el que trobarem a la realitat. Aleshores, la recomanació és girar cua i tornar fins a l’última cruïlla que s’ha reconegut, i tornar a orientar-se correctament per continuar. En aquests casos, haurem perdut la validesa de la distància total del ciclocomputador o GPS, i haurem de fer contínues restes i sumes de distàncies totals o orientar-nos amb les distàncies parcials.

De tota manera, recordeu que als mapes de cada tram que trobareu a les descripcions de les rutes, s’hi troben impresos molts dels waypoints, que ajuden a ubicar-se en cas de pèrdua.

Aparells necessaris per utilitzar el roadbook.

En aquest cas concret, es recomana dur a sobre com a mínim un ciclocomputador ben ajustat.

La brúixola ens farà servei tan sols per determinar la posició dels punts cardinals, per la qual cosa no cal ser un expert en la seva utilització perquè li puguem treure el rendiment que ens exigeix aquest roadbook.

El GPS és un element cada vegada més emprat per aventurar-se pel medi natural. També serà un element que ens ajudarà força a situar-nos tot i que només sapiguem fer les operacions més bàsiques per anar passant per les diverses pantalles de l’aparell i arribar a la de lectura de les coordenades.

Si es dominen aquests instruments, així com els programes d’ordinador CompeGPS, Oziexplorer o Mapsource per citar els tres més coneguts, amb unes hores de dedicació a casa abans de realitzar la ruta no costaria gaire introduir a l’aparell les dades necessàries per a un guiatge molt pautat pel GPS, on el roadbook serà necessari només per a llocs puntuals.

Pel que fa a l’altímetre, és el instrument més prescindible. Si ja es disposa d’un, serà un bon element de consulta, però si no el tenim, no cal comprar-lo. A més a més si disposem de un GPS, ja porta la funció d’altímetre incorporada.

Proposta d’organització del manillar del lector-conductor.

Davant de la necessitat de portar damunt del manillar de la BTT un roadbook, un ciclocomputador i un GPS, i del poc espai a la nostra disposició, a continuació us presentem una proposta pràctica per combinar amb èxit tot aquests instruments d’orientació.

En primer lloc, el “portaroadbook”:

Si tenim la sort de trobar una funda petita i que es pugui col·locar en sentit longitudinal, ens podem considerar afortunats, ja que al mercat no hi ha una oferta destacable d’aquesta mena de complements per a la bicicleta. Per això us proposem la construcció d’un suport personalitzat.

Necessitareu una tapa d’enquadernar de plàstic dur, 40 cm de velcro amb adhesiu, una bossa amb tanca zip de mida din-A5 o una mica més gran, i dues brides de plàstic.

Una vegada aconseguit el material, s’agafa la tapa d’enquadernar i es talla en dos parts, de tamany din-A5. Descartem una, i a l’altra li fem amb una taladradora de paper, quatre forats en un dels seus costats curts, de la manera que s’indica al gràfic.

Tot seguit, empeguem dues tires de velcro a la base i a la bossa zip i per últim col·loquem el conjunt al centre del manillar, damunt de la potència, lligant-lo amb les brides a la base al manillar.

I en segon lloc, els aparells:

No cal ser un expert en mecànica per afluixar amb una clau allen (hexagonal), les manetes de canvi i fre del manillar i desplaçar-les un parell de centímetres cap al centre. Aquesta modificació, a banda que ens ajudarà a millorar el nostre nivell tècnic perquè ens facilitarà de poder frenar amb un sol dit (quedant així quatre dits per subjectar el manillar), crea dos espais entre punys i manetes, on podem col·locar els soports del ciclocomputador i el GPS, un a cada banda. I ja estem preparats per llançar-nos a l’aventura.

Bibliografia:

GIL MORENO DE MORA, G. i GARCIA SOLA, A. (2002): “La orientación por roadbook” En Revista Española de Educación Física i Deportes, vol IX, Nº 3, Julio-septiembre, 3r trimestre, pp. 5 a 13, COPLEF, Madrid.