LES
CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI
Les
tres rutes proposades recorren un total de tretze
comarques de les terres de Barcelona, Tarragona i Lleida, la qual
cosa dóna una gran varietat i riquesa en molts aspectes:
El clima
Segons
la informació que ens facilita el web www.meteo.cat,
la divisió climàtica de Catalunya ens porta a considerar quinze
zones climàtiques diferents. Si deixem de banda la Vall d’Aran,
d’influència oceànica, les altres 14 són de clima mediterrani,
les principals característiques del qual són la suavitat de les
temperatures i la concentració de les precipitacions a la primavera
i la tardor. Però els límits entre aquestes zones sovint són molt
tènues i la gran diversitat geogràfica del país fa que aspectes
com l’altitud (alçada respecte del nivell del mar) i la
continentalitat (distància a la costa) tinguin força rellevància
i això quedi palès a les diferents rutes, ja que hi poden haver
força diferències entre les característiques que trobem als seus
extrems.
- A la ruta de La Pobla de Segur a Lleida ens mourem sempre de nord a sud per la banda occidental pel país, la qual cosa ja ens aporta un component important de continentalitat que farà d’entrada que l’amplitud tèrmica augmenti i les precipitacions disminueixin. De tota manera, en aquesta ruta l’altitud també influenciarà ja que s’arriba als 1.600 metres a la segona etapa en travessar el Montsec de Rúbies i s’acaba al voltant dels 155 a l’arribada a Lleida. Així doncs, podem trobar a l’estiu temperatures que sobrepassin els 40ºC a la Conca de Tremp i la Plana de Lleida i a l’hivern força dies sense veure el sol a causa de la boira provocada pels fenòmens d’inversió tèrmica.
- A la ruta de Terrassa a Lleida els contrastos es van aguditzant a mesura que ens apropem a la Plana pel que fa a temperatures, si bé ni la temperatura anual mitjana ni l’amplitud tèrmica tenen unes grans diferències. La diferència més notable es dóna en l’àmbit de les precipitacions, que són més escasses a mesura que anem cap a Ponent.
- A la ruta de Reus a Lleida podem dir que es dóna la circumstància descrita anteriorment, però afegint a l’inici de la ruta a Reus una zona de marcat caràcter mediterrani litoral, amb les característiques generals descrites per al clima mediterrani, sense condicionants per causa de l’altitud ni la continentalitat.
 |
| La Conca de Tremp |
El
paisatge
Quant
al paisatge que trobarem hi ha un aspecte en comú a les tres rutes,
i és el que trobarem en entrar a la Plana de Lleida, ja sigui per la
Noguera un cop passat el Montsec, ja sigui per La Segarra un cop
travessat l’extrem nord de l’Anoia, ja sigui per Les Garrigues
després de superar les Muntanyes de Prades: un territori cada cop
més planer i més suau saltejat de petits turons. I al final, un
turó que sobresurt més que els altres, que es veu de força lluny,
coronat per un majestuós símbol; el turó de la Seu Vella de
Lleida.
Fins
arribar aquí, muntanyes de diferents tipus: la impressionant Serra
del Montsec amb altituds de fins a 1.600 metres amb unes increïbles
vistes sobre el Pirineu i el Prepirineu de Lleida, les Muntanyes de
Prades i la Serra del Montsant amb menys altitud que les anteriors
però no per això de menor bellesa en les vistes que ens oferiran i
finalment la Serralada Prelitoral amb uns contorns una mica més
suaus però amb la bellesa del marc incomparable del Parc Natural de
Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
 |
| La Conca de Barberà des de la Serra de Prades |
La
flora que anirem trobant a mesura que avancem en la realització de
cadascuna de les rutes vindrà donada irremeiablement per les
característiques climàtiques de la zona. Tenint això en compte,
veurem que:
- A la ruta de La Pobla de segur a Lleida anirem passant, a mesura que avancem cap al sud, dels boscos de pins, roures i alzines i el carrascar muntanyenc de la zona anterior al Montsec cap a major presència de camps de cereals a la Noguera Baixa i una major de presència de fruiters amb la proximitat a Lleida. A banda d’això, vegetació de ribera vora els rius i pantans que trobem durant la ruta.
- A la ruta de Terrassa a Lleida comencem trobant a les dues primeres etapes del Vallès Occidental i el Bages un predomini d’alzinars, pinedes, rouredes i arbustos mediterranis. A la tercera etapa, amb l’entrada amb el que es denomina l’altiplà de La Segarra, el predomini és de carrascars i camps de cereals. Finalment, a la darrera etapa distingirem entre la zona de secà amb garrigues, camps de cereals, olivera i ametllers i la zona de regadiu amb arbres fruiters i vinya.
- La ruta de Reus a Lleida comença al Camp de Tarragona, un territori predominantment de secà om trobarem sobretot camps d’oliveres i algun ametller i alguna vinya. A mesura que anem avançant, i pujant, comencem a entrar a la zona muntanyosa de la ruta, amb un predomini dels boscos de roures i alzines, tan extensos a les Muntanyes de Prades. En començar la segona etapa, amb l’inici del descens cap a la comarca de Les Garrigues, el paisatge torna a ser més sec i tornem al tipus de vegetació de l’inici, ara complementat a més amb alguns camps de cereals i alguns arbres fruiters quan cap al final ja entrem a l’Horta de Lleida.
 |
| El Montsec |
La
fauna
En
aquest apartat les diferències entre territoris no seran tan
marcades com en els casos anteriors, on a mesura que anem avançant
els canvis són força notables. Les diferències es donaran més
atenent a alguns ecosistemes més específics que puguem anar
trobant. Així tenim que:
- A la vora dels pantans i rius que anirem trobant a la ruta de La Pobla de Segur a Lleida hi podrem trobar força aus aquàtiques (ànecs collverd, martinets, bernats pescaires, ...). També els podrem observar a l’arribada a Lleida pel Camí del Riu a la Ruta des de Reus.
- A les zones més muntanyoses podrem veure bàsicament àligues i voltors (aquests darrers sobretot a la zona del Montsec) i ocells de bosc com el picarol o el blauet o la merla més a la zona de la Catalunya Central.
- A les zones estepàries de la Plana de Lleida hi abunden ocells de petit tamany com la xurra, la ganga, l’alosa becuda, el sisó i la calàndria, espècies que no es troben enlloc de Catalunya. També en aquestes zones trobem esparvers, àligues marcenques i mussols.
- Quant als mamífers, la varietat és més petita i gairebé a totes tres rutes podem trobar (o almenys rastres que ens indiquin la seva existència) porcs senglars, conills, guineus i mustèlids com la fagina o la marta.
El
patrimoni
En
aquest apartat inclourem tant aspectes visibles com no visibles; és
a dir, al llarg de les rutes ens trobarem amb ermites, castells,
esglésies, cabanes de volta, ... però també hi ha un patrimoni
present que no es veu o que només apareix ocasionalment però que és
fidel reflex de la manera de ser i de la manera de fer de les
persones de la zona. Són les festes, les tradicions, la gastronomia,
les dites, les llegendes, ... Per a nosaltres, un patrimoni tan
important i atractiu com l’anterior.
- A la ruta de La Pobla de Segur a Lleida trobarem ermites romàniques i castells i torres de guaita. No en va, aquesta zona del Prepirineu va ser terra fronterera entre cristians i musulmans en temps de la Reconquesta. Els vestigis de les construccions així ho manifesten i moltes de les històries i llegendes hi fan referència. També trobem testimoni d’oficis antics com els raiers o bestioles imaginaries com els tamarros o gamusinos. I testimonis de la Gerra Civil i tradicions com els Firals de Bellvís.
- La ruta de Terrassa a Lleida té dues parts diferenciades. La primera, corresponent a les dues primeres etapes, fins a Calaf, és terra de Camí Ral; això vol dir terra de construccions destinades a allotjar als viatger i als traginers i, on hi havia traginers, hi havia bandolers, com el famós per aquestes contrades, en Capablanca. Les altres dues etapes, gairebé en dues terceres parts, tornen a ser terra de castells, de pobles emmurallats dalt dels turons, de viles closes i de llegendes i fires medievals.
- A la ruta de Reus a Lleida cal destacar tot el patrimoni modernista de la ciutat de Reus. De pujada cap a Vilanova de Prades podem destacar la semblança de les esglésies que trobem als pobles del camí i l’ermita modernista de l’Alforja. Un cop passats a l’altra banda de les muntanyes tornem a trobar la pedra seca com a protagonista, alguns castells i un aspecte que no havíem vist fins ara, com són les pintures rupestres de El Cogul.
