El
projecte que tot seguit us presentem ha estat concebut des d’una
òptica pluridisciplinar on hem intentat conjuminar l’essència
bàsica del ciclisme de muntanya, la pràctica esportiva, amb una
visió integral de país feta des del respecte al medi ambient. Per
aquest motiu a banda de presentar-vos una sèrie de rutes per fer en
bicicleta de muntanya també us adjuntem un conjunt d’informacions
de caràcter paisatgístic, arquitectònic i antropològic que ens
ajudaran a conèixer una mica més una part significativa del nostre
país: Catalunya. Ensems, el conjunt d’itineraris estan pensats per
ser realitzats sense haver de menester el transport privat ja que hem
cercat les combinacions adequades per tal de poder moure’ns en
transport públic, en aquest cas el tren. L’objectiu final és
reduir el màxim possible l’impacte de l’activitat humana vers la
natura. Vegem-ho tot plegat detalladament.
A qui
li agrada la bicicleta de muntanya sovint té un puntet d’aventurer
i de desig de conèixer noves terres, si més no de sortir de tant en
tant de la zona per la qual habitualment es pedala. En aquest sentit,
molts cops aquest esperit es veu frenat per les dificultats que
comporta, en primer lloc, el desplaçament a la zona triada i, en
segon lloc, el retorn al punt de sortida si la ruta no és circular.
D’altra
banda ens trobem en un moment de la història marcat pel repte de
superar un model de consum que a hores d’ara sembla insostenible.
Des del vessant energètic i mediambiental és indubtable que la
utilització de la bicicleta, ja no tan sols com a mitjà de
transport habitual, sinó també com a forma d’utilització del
temps lliure, és una contribució significativa; com a mínim, per
no empitjorar la situació.
Si
afegim que en les nostres escapades a la recerca de nous territoris
en lloc d’agafar el cotxe utilitzem el tren com a mitjà de
transport, llavors la contribució és doble. També podem afegir
que, després d’una intensa jornada de btt, amb el cansament
acumulat que ocasiona, és molt més còmoda i segura una tornada a
casa en transport públic que en el propi cotxe. Tots aquest aspectes
caldrà tenir-los en compte per articular la nostra proposta.
Aquest
treball neix a partir de la nostra activitat professional,
directament relacionada amb el món de la Btt, a partir d’una
situació que se’ns plantejava similar a la descrita anteriorment:
les rutes circulars no acabaven de cobrir les nostres necessitats i
ens calia, per poder continuar progressant i millorar la nostra
tasca, una alternativa per ampliar horitzons. La millor solució que
vam trobar va ser utilitzar tres de les quatre línies de tren que
passen per Lleida per allunyar-nos i després tornar.
![]() |
| Estació de Cellers |
A
partir d’aquesta situació, i tenint en compte els aspectes
anteriors, hem elaborat la nostra proposta: una guia que descriu tres
rutes en btt dividides en un total de deu etapes que tenen com a
destinació final la ciutat de Lleida i el seu origen en tres
localitats llunyanes; això sí, totes tres ubicades en cadascuna de
les tres línies de ferrocarril que des de la capital del Segrià
s’expandeixen cap a la resta del territori català. La primera neix
a La Pobla de Segur, al nord, a l’inici de la línia més
emblemàtica de les Terres de Lleida. La segona comença a Terrassa,
a l’est, sobre la línia Lleida – Barcelona i l’Eix
Transversal. I la tercera s’inicia a Reus, al sud-est, a la línia
Lleida – Tarragona.
Una
altra raó que ens ha empès a fer acabar les rutes a Lleida és més
de caire sentimental. Imaginem que tothom, quan torna a la seva terra
després d’un viatge té aquella agradable sensació de benestar,
de tranquil·litat, de tornar a ser a casa. En el cas de la gent de
Lleida aquesta sensació es torna, a més a més, molt especial. La
raó?. Tornis d’on tornis, independentment de la direcció de
procedència, ja des de quilòmetres abans d’arribar sempre s’alça
en l’horitzó la imatge imponent de la Seu Vella dalt del seu turó.
Sigui de dia o de nit, la seva visió serveix per tranquil·litzar
l’ànima del viatger. Per a nosaltres, la coneguda frase “tots
els camins porten a Roma” es converteix en “tots els camins
porten a Lleida”.
LES
TRAVESSES QUE US PROPOSEM SÓN LES SEGÜENTS:
RUTA
|
ETAPES
|
DISTÀNCIA
|
DESNIVELL ACUMULAT
|
ITINERARI
|
La Pobla de Segur
|
4
|
162.430 m.
|
3.471 m.
|
La Pobla de Segur – Cellers –
Àger – Balaguer - Lleida
|
Terrassa
|
4
|
220.720 m.
|
3.967 m.
|
Terrassa – Manresa – Calaf
– Tàrrega - Lleida
|
Reus
|
2
|
111.200 m
|
1.930 m.
|
Reus – Vilanova de Prades -
Lleida
|
Classificació
de les diferents etapes segons el seu nivell físic
|
||
Nivell
|
Número d’etapa
|
Ruta a què pertany
|
Alt
|
Etapa 2 Cellers – Àger
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 1 Reus – Vilanova de
Prades
|
Reus - Lleida
|
|
Mig – Alt
|
Etapa 3 Àger - Balaguer
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 2 Manresa – Calaf
|
Terrassa - Lleida
|
|
Mig
|
Etapa 1 La Pobla de Segur -
Cellers
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 1 Terrassa – Manresa
|
Terrassa - Lleida
|
|
Etapa 3 Calaf – Tàrrega
|
Terrassa - Lleida
|
|
Etapa 4 Tàrrega – Lleida
|
Terrassa - Lleida
|
|
Mig – Baix
|
Etapa 2 Vilanova de Prades –
Lleida
|
Reus - Lleida
|
Baix
|
Etapa 4 Balaguer - Lleida
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Classificació
de les diferents etapes segons el seu nivell tècnic
|
||
Nivell
|
Número d’etapa
|
Ruta a què pertany
|
Alt
|
Etapa 2 Cellers – Àger
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 1 Reus – Vilanova de
Prades
|
Reus - Lleida
|
|
Etapa 2 Vilanova de Prades –
Lleida
|
Reus - Lleida
|
|
Mig
|
Etapa 1 La Pobla de Segur -
Cellers
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 3 Àger - Balaguer
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
|
Etapa 1 Terrassa – Manresa
|
Terrassa - Lleida
|
|
Baix
|
Etapa 4 Balaguer - Lleida
|
La Pobla de Segur - Lleida
|
Etapa 2 Manresa – Calaf
|
Terrassa - Lleida
|
|
Etapa 3 Calaf – Tàrrega
|
Terrassa - Lleida
|
|
Etapa 4 Tàrrega – Lleida
|
Terrassa - Lleida
|
|
En la majoria dels casos l’estructura
de les rutes permet múltiples combinacions de realització, tant en
la durada com en l’ordre dels trams, facilitat per l’existència
del tren al llarg de tots els recorreguts que permet la tornada al
lloc d’origen en qualsevol moment.
La primera possibilitat és la realització de les rutes completes des del naixement de la idea; això és, carregant les bicicletes al tren, baixant als extrems (la Pobla de Segur, Reus i Terrassa) i arribant a Lleida després dos, tres o quatre dies, en funció de la ruta i/o la combinació triada. Val a dir que per als que no siguin de Lleida, aquesta opció de realització de tota la ruta es plantejarà començant directament a l’estació d’inici de la ruta i agafant després el tren per tornar a l’origen. Si opteu per aquesta possibilitat heu de saber que el retorn a l’estació d’origen, allí on hem iniciat la travessa, és força còmoda ja que els darrers trens us permeten fer l’última etapa amb temps suficient per arribar a agafar el tren de retorn, a excepció de la línia de La Pobla. Això sí, com a lleidatans no ens podem estar de recomanar-vos que el dia que arribeu a Lleida us hi estigueu, com a mínim, una nit per assaborir els encants de la ciutat, ja que el millor premi que us podeu atorgar, un cop finalitzada la travessa, és una bona caragolada i en cas que no us agradin, l’oferta gastronòmica de qualitat s’estén a molts altres plats típics lleidatans
La
segona possibilitat, que ve donada gràcies que tots els finals de
tram estan localitzats, si no a la mateixa població en llocs de no
gaire difícil accés, és la realització de les rutes en etapes
soltes o en caps de setmana; és a dir, en sortides independents
tenint en compte que tots el inicis i finals d’etapa estan
comunicats pel tren.
De
fet, tenint en compte que sempre tindrem el tren a la vora, les
possibilitats de combinació són molt elevades i permeten adaptar
les rutes al nostre nivell. Potser seran massa dures per
realitzar-les en els dies marcats seguits, però en dos o tres caps
de setmana podem arribar a realitzar-les senceres. En definitiva, es
tracta de triar l’etapa que es vol realitzar i desplaçar-se, de la
manera més sostenible possible i evitant, en la mesura que sigui
possible, la utilització del cotxe, fins a un dels inicis o finals
d’etapa de manera que després el tren ens porti de nou a la
sortida. Per exemple, una persona de Manresa que vol realitzar
l’etapa de Calaf a Tàrrega pot agafar el tren fins a la població
de l’Anoia i un cop ha completat l’etapa fins a la capital de
l’Urgell pot tornar a casa en tren.
![]() |
| Sortint de la Pobla de Segur |
Com es
pot constatar és un projecte que involucra tot el país, malgrat que
les rutes es localitzin en tretze comarques. Per exemple, una persona
de Girona es pot desplaçar fins a Barcelona amb el tren i a la
capital catalana agafar un rodalies que l’apropi a Terrassa per
realitzar la travessa fins a Lleida; i encara més, un cop és a
Lleida pot desplaçar-se fins a la Pobla de Segur per realitzar la
travessa des del prepirineu fins a la plana. O, en la mateixa línia,
la nombrosa població de l’àrea metropolitana podrà fer òptimes
combinacions per accedir a un dels punts de sortida de les dues
travesses que van de llevant fins a ponent i confiar en un retorn
segur i còmode fins a casa. I el mateix és aplicable per a la gent
de les terres de l’Ebre, per exemple, amb la ruta de Reus a Lleida.
Com podeu observar hem fet un simple tastet de les múltiples
possibilitats que ens ofereix i de l’abast geogràfic real
d’aquesta guia, la qual, gràcies a la seva versatilitat, brinda un
amplíssim ventall que de ben segur s’adaptarà a la voluntat de
tot/es els/les practicants.
Amb la
boca petita també hem de dir que aquesta guia es pot combinar amb
l’ús del cotxe en el sentit que ens podem apropar a una estació,
de les presentades en els diferents itineraris, amb el nostre vehicle
i agafar el tren fins a la següent estació de l’etapa i aleshores
realitzar la ruta de retorn cap al cotxe. Aquesta possibilitat pot
ser especialment útil per aquelles persones que no tenen el
ferrocarril prop de casa. Però, amb tot, aquesta alternativa
negligeix l’esperit del nostre projecte, atès que tornem a
recórrer a un mitjà de transport tan contaminant com el cotxe.
Un
altre aspecte que cal remarcar d’aquesta guia és que, a part de
donar tota la informació necessària per a la realització de les
rutes pel que fa estrictament a l’itinerari (fitxa, perfil, mapa de
situació, descripció, llibre de ruta, ...), hem inclòs altres
apartats, destinats a complementar l’anterior, bàsicament en dues
direccions:
- Allotjaments: des del moment que la primera opció que plantegem és la realització de les rutes en dies consecutius, és obligat facilitar llocs concrets on allotjar-se o com a mínim facilitar on trobar la informació necessària. En aquests sentits trobareu tant alguns dels allotjaments que hem utilitzat nosaltres com pàgines web on buscar alternatives.
- Coneixement del territori: tot i que en si mateixa l’activitat de realitzar rutes en bicicleta ja resulta plenament satisfactòria, pensem que al nostre país hi ha moltes coses per descobrir, un patrimoni riquíssim que molts cops no tenim en compte, de vegades per les presses d’acabar la ruta, de vegades per desconeixement ... Les descripcions de les rutes van acompanyades d’informació de la majoria de llocs que anirem trobant pel camí o bé s’apunta on podem ampliar-la. En aquest sentit trobarem una gran varietat de temes: alguns més habituals com el paisatge, l’arquitectura o la flora i la fauna; però per a nosaltres també és molt important una altra part del patrimoni, que són els costums, les festes, les històries i les llegendes dels pobles i els llocs per on anem passant. Si som capaços d’impregnar-nos de tota aquesta informació podrem dir que realment hem anat a descobrir i a conèixer nous territoris.


