Interès de la ruta.
- Paisatge: Vistes de la ciutat de Manresa, vistes de la cara nord de la muntanya de Montserrat, panoràmiques amplíssimes del Bages i l’Anoia.
- Flora: Pinedes, alzinars i rouredes, arbustos mediterranis.
- Fauna: Porc senglar, conill, mustèl·lids.
- Patrimoni arquitectònic: ermita romànica de Sant Salvador de Vallformosa, ermita romànica de Sant Vicenç de Fontanelles, ermita preromànica de Sant Miquel de Grevalosa,
- Abastiment d’aigua: Manresa, Can Fontanelles, Refugi Mas del Tronc, Els Prats de Rei, Calaf.
Introducció.
Ens
trobem davant d’una etapa plena de contrastos ja que circularem, en
la part inicial i final, per pistes còmodes i amples però també
per camins, tant de pujada com de baixada, que requeriran un cert
domini de la btt, sobretot per al darrer tram de camí que mena al
cim del Cogulló de Cal Torre. Aquest cim, amb una torre de guita,
s’anomena el cim de la Catalunya central gràcies a les
fantàstiques vistes que ofereix. Tota la ruta transita per pistes
molt tranquil·les en mig de boscos espessos que ens permeten estar
plenament en contacte amb la natura en estat més verge. Amb tot,
l’empremta humana es farà notar quan visitem el parc eòlic de la
serra de Rubió. Aquesta visita ens permetrà observar les dimensions
d’un molí de vent ja que passarem ben bé per sota d’aquestes
moles metàl·liques. Baixant del parc eòlic arribarem a l’acollidor
Refugi del Mas del Tronc on podrem fer un descans abans d’afrontar
la darrera pujada del dia. Perquè hem de pensar que és una ruta
bàsicament de pujada, ja que sortim des dels 200 m. d’alçada de
Manresa i arribem als més de 600 de Calaf. Només ens queda el
consol que de les tres pujades importants que hi trobarem el
desnivell va decreixent, és a dir en la primera pujada del dia, fins
al Cogulló, guanyarem gairebé 600 m., a la segona, fins al parc
eòlic, guanyarem uns 250 m. i en el darrer ascens, fins al coll del
camí de Maçana, superarem uns 150 m. L’arribada a Calaf és força
tranquil·la ja que la ruta planeja bastant, malgrat que ens endurem
algun petit ensurt en forma de pujada important ja a les acaballes.
Descripció
dels trams.
Tram
1. Estació de Manresa
– Sant Vicenç de Fontanelles.
“La
ciutat de Manresa es troba situada al centre geogràfic de Catalunya
a una alçada aproximada de 230 m. sobre el nivell del mar. A la vora
del riu Cardener i molt a prop de la seva confluència amb el
Llobregat, exerceix el paper de nucli d'una potent àrea urbana i
demogràfica anomenada "Pla de Bages", integrada pels
municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de
Bages i Santpedor. La seva situació privilegiada, en la confluència
de l'Eix del Llobregat (que comunica França amb Barcelona i el
litoral català a través dels Pirineus) i l'Eix Transversal (que
uneix les terres de ponent amb Girona i el litoral Nord, fa de
Manresa una ciutat equidistant de qualsevol punt de Catalunya i, per
tant, referent obligat de la Catalunya central.
A part
dels monuments ignasians vinculats a la vida i obra de sant Ignasi de
Loiola, de la basílica gòtica de la Seu o del parc de l'Agulla
(objecte d'altres fullets d'aquesta col·lecció), una passejada pel
centre de Manresa permet fer un apassionant recorregut per edificis
d'èpoques més modernes, exemples d'estils arquitectònics que van
des del barroc fins a l'art déco, passant pel Modernisme català de
la primeria del segle XX”.
Més informació a http://www.ajmanresa.cat/
Iniciarem la ruta, un cop abandonem l’entorn de l’estació, sortint per la carretera que va a Montserrat i Igualada. En aquest tram haurem de vigilar amb el trànsit ja que en trobarem força; podem aprofitar algun tram d’ampla vorera per reduir el perill. Tanmateix, és un tros molt curt ja que en poc més d’un quilòmetre, passat el barri de les Tres Creus, ja serem als afores de Manresa i pedalant per camins. Amb tot, aquest primer tram es caracteritza per la presència de l’asfalt en les diferents pistes que anirem agafant. Resumint, un cop superat el barri de les Tres Creus tenim un tram d’una mica més d’un quilòmetre de camí de tractors; posteriorment enllacem amb una pista asfaltada que ens menarà, un cop passem pel pont de la riera de Rajadell, a la pista de Castellfollit del Boix. Fins aproximadament el quilòmetre set circularem per asfalt, creuant algun petit nucli habitat. Un d’aquests nuclis, pertanyent al municipi de Rajadell, és Vallformosa. Aquest lloc ja apareix en escrits de l’any 978 i hi podem trobar, actualment annexa a la Masia de Can Servitge, l’església de Sant Salvador.
A
partir del quilòmetre set la pista torna a ser de terra, fins passat
el quilòmetre onze on retrobarem l’asfalt. Poc abans, a l’alçada
del Torrent de l’infern, el camí passa a dir-se de Can Servitge.
De seguida fem cap als collets dels Morts i de Codina (en aquest
darrer hi podem trobar un oratori). Al cap de 400 metres haurem
arribat a Sant Vicenç de Fontanelles, final del tram.
 |
| Sortint de Manresa amb Montserrat al fons |
Tram 2. Sant Vicenç de Fontanelles - Cogulló de Cal Torre.
 |
| Ermita de Sant Vicenç |
L’ermita
romànica de Sant Vicenç de Fontanelles (segle XII) ja
la trobem documentada en un testament l’any 1172. Actualment es
troba dins el recinte de Can Fontanelles, una antiga
masia del segle X, reconvertida en Allotjament Rural Independent
(ARI).
 |
| Al cim del Cogulló |
Tram
3. Cogulló de Cal
Torre - Refugi del Mas del Tronc.
Un cop hem coronat s’ha de desfer camí. Iniciarem un fantàstic i ràpid descens pel camí de Grevalosa fins creuar la riera de Grevalosa (un lloc on els dies posteriors de pluja hi podeu trobar abundant aigua). En total són aproximadament uns cinc quilòmetres de descens. Pel camí passarem vora les ruïnes de l’església preromànica de Sant Miquel de Grevalosa.
Un cop hem creuat la riera tornarem a remuntar durant una bona estona, uns tres quilòmetres i mig, en direcció al parc eòlic de la Serra de Rubió. En aquest ascens trobareu algun curt tram d’asfalt però la majoria dels camins que ens menen al cim transcorren enmig de boscos frondosos de pi i per terrenys exigents, tant pels desnivells com per la irregularitat. Ja a la part alta passareu molt a prop d’una zona apícola (no feu soroll per no destorbar les abelles i que aquestes no us destorbin). Un cop a dalt podrem veure de molt a prop les dimensions dels molins de vent que conformen el parc eòlic. En aquest punt la pista millora notablement i preferentment va en baixada.
El
primer tram de descens, fins arribar al refugi del Mas del Tronc la
pista es troba en òptimes condicions per assolir altes velocitats.
Amb tot, hem de vigilar que no ens trobem de cara algun vehicle
motoritzat. Per arribar al refugi haurem de fer un curt tram de
pujada.
Tram 4. Refugi del Mas del Tronc – Els Prats de Rei.
 |
| Buscant el millor pas enmig de la mullena |
Tram 4. Refugi del Mas del Tronc – Els Prats de Rei.
El
refugi del Mas del Tronc és un refugi guardat inaugurat l’any 1969
i que pertany a la Unió Excursionista de Catalunya. A causa de la seva
proximitat i fàcil accés des d’Igualada, s’ha convertit en punt
de sortida de diverses excursions a peu i en bicicleta per tota la
zona de la Maçana i la Serra del Rubió.
Iniciem el descens pel GR7 (Camí del Mas del Tronc a Sant Martí de Maçana), un tram que sense arribar a la categoria de tècnic ens obligarà a estar molt atents al terreny i que de ben segur ens farà gaudir d’allò més, durant els seus pocs més de cinc quilòmetres. Quan acabem aquesta part de descens ens tornarà a tocar pujar, aquest cop pel Camí de Maçana. Haurem de remuntar fins al coll del camí de Maçana i tenint en compte que és la tercera pujada important del dia, se’ns farà força costeruda. El preciós paisatge que hi trobarem ens farà més amena aquesta pujada d’uns dos quilòmetres i mig.
A
partir d’aquest punt, malgrat que els camins de terra hi són
predominants anirem alternant-los amb els asfaltats. Iniciem el
descens per un sender molt agraït que ens durà fins a una pista
asfaltada. En fer cap a la carretera BV-1031 seguirem a la dreta pel
Camí de les Coromines, que deixarem de seguida cap a l’esquerra
per continuar pel Camí del Maset, que poc abans d’arribar al poble
es converteix en el Camí de la Pujada del Pou. Bàsicament en suau
descens arribarem al poble de Prats de Rei.
 |
| Direcció a Prats de Rei |
Tram
5. Els Prats de
Rei - Calaf.
 |
| Prats de Rei |
Més tard, vers el segle X, s’inicia l’afermament de la repoblació o ocupació de les terres del seu voltant, envers la superficial presència musulmana, tot i enfrontar-se a les penetracions esporàdiques sarraïnes que remuntaven el Llobregós, arribant a Calaf i als Prats, i descendien per la conca de l’Anoia fins a Barcelona.
De mica en mica, fins i tot el comte rei intervingué i va facilitar jurídicament les coses als pobladors que contribuïen a l’engrandiment dels nuclis reials. Aquest és el cas dels Prats, municipi aleshores conegut com Prats de Segarra, que restà sota potestat reial. La formació del nucli de població, certament allunyada dels castell de la Manresana, fou propiciada pel rei Alfons I el Cast, segons diu en una carta de franquesa de l’any 1188. Ja cap al segle XIII, la població, ja considerada com a vila, es convertí en seu de la sotsvegueria dels Prats i Segarra, una subdivisió de la vegueria de Cervera, en una divisió del territori que permetia als monarques seguir exercint les seves potestats.
Així, Prats, de jurisdicció reial, va teixir una zona d’influència al seu entorn, centrada en la Segarra, en competència amb Calaf, de jurisdicció vescomtal. Aquesta protecció reial es constata al llarg del temps (fins i tot tenia el dret de disposar d’un diputat per tenir representació a les Corts) i a final del segle XIV es comença fins i tot a conèixer com a Prats de les Regalies, nom que ha derivat en l’actual de Prats de Rei.
La important situació geogràfica de la vila també ha fet que el seu entorn més immediat hagi estat protagonista de diversos enfrontaments bèl•lics. El 28 de febrer de 1465 es van enfrontar les hosts del rei Joan, capitanejades pel futur Ferran el Catòlic (600 cavallers i 1.000 soldats a peu), contra les hosts de Pere, el conestable de Portugal (500 cavallers i 2.000 soldats a peu), el qual, vençut, es va haver de refugiar en secret dins les muralles de la vila addicta dels Prats. També en el decurs de la Guerra de Successió es va produir, des del 16 de setembre fins al 23 de desembre de l’any 1711, l’enfrontament armat entre les forces del duc de Vendôme, comandant suprem de les forces borbòniques de Felip V, i les del comte Starhemberg, comandant suprem dels exèrcits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual va resultar guanyador aixecant el seu campament sense haver cedit a les escomeses dels borbònics; entre d’altres fets, la vila fou bombardejada pels borbònics amb vuit canons i dos morters, disparant més de quatre mil vegades i obrint una bretxa a la muralla.
El visitant pot gaudir d’una vila que, com hem vist, era closa per muralles, de les quals encara es poden observar diversos testimonis, i pot entendre, com és que Prats és una vila sense castell, que encara conserva un cert regust senyorial, de vila reial. És, com alguns autors dirien, una vila senyora, però al mateix temps acollidora, habitada per gent segarrenca, oberta i sincera, ferma i de tracte directe, forjada per un clima extrem, amb un intens fred a l’hivern, quan les gebrades i la boira no permeten veure més enllà del nas, però que amb una bona llar de foc es mitiga, i amb una calor i sequera intensa a l’estiu, quan els camps de cereals omplen abundosament els graners de la zona, però que se suavitza al caure la tarda, a darreres hores del dia, amb l’entrada de la marinada que refresca l’ambient. ”.
Més
informació a http://www.altaanoia.info/
Creuarem el poble fins arribar a la carretera de Calaf on, si estem molt cansats, podem optar per arribar-hi fent tres quilòmetres per la carretera C-1412a. En el nostre cas farem una mica més de quatre quilòmetres per camins rurals. Un cop sortim de Prats de Rei, pel Camí de Solanelles que passa per davant el cementiri, encara haurem d’afrontar una forta rampa curta però intensa (del 14%) abans de passar pel nucli agregat de Solanelles. Travessarem la línia de ferrocarril Lleida-Barcelona i farem cap al Polígon industrial de Les Garrigues, que travessarem fins a fer cap a la carretera N-141B. Girarem a l’esquerra i de seguida serem a l’estació de trens de Calaf.
 |
| Estació de trens de Calaf |
