Interès de la ruta.
- Paisatge: Pantà de Terradets, Barranc de Barcedana, Pirineus i Sant Mamet.
- Flora: boscos de pins, roures i alzines, carrascar muntanyenc.
- Fauna: àligues, voltors, porcs senglars, guineus, conills.
- Patrimoni arquitectònic: ruïnes de Santa Maria de Rúbies, tot el patrimoni de la vila d’Àger.
- Abastiment d’aigua: Estació de Cellers.
Introducció.
Aquesta etapa es caracteritza per tenir dues parts molt definides;
d’una banda hi ha la pujada llarga i constant fins a la Portella
Blanca i d’una altra banda hi ha el descens fins a la Carretera
C13. La part de pujada són més de vint quilòmetres d’ascens
constant que cal prendre amb tranquil·litat ja que la baixada també
requereix un notable esforç físic. El fet de pujar per la cara nord
de la serra coronada pel Tossal de la Torreta (1.677 m., el cim més
alt del Montsec), i que siguem en una zona molt boscosa, fa que a
l’hivern sigui força freqüent trobar gebre i tots aquells
elements relacionats amb les temperatures molt baixes pròpies de la
zona. En darrer lloc cal assenyalar que aquesta pujada té dues zones
molt diferenciades: a la primera part, fins a l’Hostal Roig, ens
trobem amb un camí en força bon estat, comparat amb la segona part,
i amb desnivells moderats; en canvi, la segona part, a partir de
l’Hostal Roig el camí esdevé força pedregós i amb algunes
rampes de desnivell accentuat.
La baixada des de la Portella Blanca és una combinació de pistes
ràpides i de trams on de ben segur ens tocarà arrossegar la btt.
Podem destacar dues baixades especialment tècniques: la que surt des
de la Portella Blanca i fins a Rúbies, per un
sender força net de pedres,
excepte en el primer tram, però amb una inclinació
més que accentuada on només els més experts la podran fer damunt
de la btt. La part de la pedrera de Meià és una baixada amb un
nivell moderat però amb molta presència de pedres durant tot el
camí, circumstància que farà que el camí només sigui ciclable
per als més bregats en aquesta disciplina.
El Montsec té una orografia força complexa que fa que les
possibilitats de creuar-lo damunt de la btt siguin força reduïdes. La ruta que
nosaltres us presentem, tot i que recorre alguns dels indrets més significatius
d'aquesta serralada, té una alta exigència tècnica (pas de la Portella Blanca i
Pedrera de Meià), fet que provocarà que els i les ciclistes que no tinguin un
alt domini de la btt, l’hagin d’arrossegar durant força estona, per la qual
cosa us presentem una altra opció a fi de satisfer aquells/es usuaris/es que
prefereixin fer una etapa íntegrament per asfalt però 100%
ciclable. Aquesta alternativa que us proposem creua el Montsec pel coll
d'Ares i no té cap mena de dificultat tècnica ni d'orientació ja que trobem
nombroses indicacions cap a on hem d'anar; tanmateix l'exigència física és
igualment força elevada ja que farem 47 km. (i 10 km. més si anem fins a
l'estació d'Àger) amb un total d'uns 1500 mts de desnivell acumulat positiu.
Per creuar el Montsec d'Ares heu de seguir les següents indicacions:
Sortim de l'estació de Cellers i baixem a la carretera
C-13 la qual prenem a l'esquerra en direcció a Tremp. Al km. 4’8 deixem la C-13
i anem a l'esquerra en direcció Guàrdia de Tremp que creuarem al km. 6’85.
Passat Guàrdia seguirem pujant per la LV-9124 en direcció a Moror (km. 12’05).
Posteriorment seguirem cap a St. Esteve de la Sarga (km. 21’6) bàsicament en
tendència oest. Passat St. Esteve trobarem una bifurcació i anirem a l'esquerra
en direcció a Alsamora. 1’4 km després de d'aquesta bifurcació en trobarem una
altra que també hem de prendre a l'esquerra (a la dreta aniríem a Alsamora) i
iniciem la pujada de debò fins al coll d'Ares (km. 33’4). Un cop en aquest coll
tenim la possibilitat d'arribar-nos fins al cim del St. Alís si girem a
l'esquerra, per asfalt fins a la zona d'enlairament i posteriorment per camí
amb algun puja i baixa amb desnivells importants breus i terreny descompost.
L'opció d'apropar-nos fins al cim del St. Alís incrementarà la ruta en 6 kms.
Si no volem fer el cim, un cop al coll d'Ares hem de seguir direcció sud per
iniciar un vertiginós descens per una pista asfaltada. Fins arribar a Àger (km. 47’5) només heu de
seguir la pista principal en direcció al poble el qual contempleu durant
gairebé tot el descens. Si heu d'anar a buscar el tren a l'estació encara us
queden 10 kms. per la recentment arranjada C-12 on perdreu 300 mts més
desnivell (en direcció est), és a dir que fareu cap a l'estació en menys de
mitja hora.
Descripció dels trams.
Tram 1. Estació de Cellers - Hostal Roig.
Aquest tram és d’una gran bellesa ja que circula per boscos
frondosos que desprenen una gran sensació de tranquil·litat. La
pujada és constant però el terreny força bo fa que la progressió
sigui agraïda i relaxada. Durant l’ascens creuarem el barranc de
Boters, on es possible que ens toqui mullar la btt per creuar-lo, i
deixarem a la dreta el camí que puja a Sant Salvador del Bosc,
sender conegut amb el nom de les cent corbes ja que puja fort fent
constants llaçades (aquest sender és una excursió clàssica de la
zona on s’acosten molts senderistes per realitzar l’ascens fins a
l’ermita, la qual té unes vistes privilegiades dels Pirineus).
Abans d’arribar a l’Hostal Roig acabarem de pujar per asfalt;
aquesta via asfaltada és la que enllaça amb Vilanova de Meià pel
Pas Nou.
L’etapa s’inicia sortint a la C-13 en direcció Lleida i
travessant de seguida a l’esquerra el pont de Monares i seguit
també a l’esquerra en direcció a Llimiana. Seguirem per aquesta
carretera LV-9121 fins la corba següent després de passar el pont
de Barcedana. Al mig de la corba agafarem el camí que surt a
l’esquerra i començarem a ascendir de manera interminable pel Camí
del Peu del Bosc, per la zona denominada Les Costes de Barcedana i
durant uns dos quilòmetres i mig gairebé paral·lels al barranc
homònim, fins després d’una corba molt tancada a la dreta tot
just passar a l’altra banda del barranc. El perdem de vista, però
no així el Camí del Peu del Bosc, pel qual
continuem i que acaba molts quilòmetres després desembocant en un
altre camí tot just després de passar pel costat de dues naus
allargades. En sortir al camí, dit de Mata-Solana, anem cap a la
dreta. A pocs metres a l’esquerra trobem el nucli de Mata-Solana,
pertanyent al municipi de Gavet de la Conca, on hi ha una ermita
dedicada a Sant Roc i una cova sepulcral d’incineració als afores.
Poc després fem cap a l’Hostal Roig, un antic hostal del municipi
de Sant Salvador de Toló.
 |
| Remuntant l'obaga de Barcedana |
Tram 2. Hostal Roig - La Portella Blanca.
A la vora de l’Hostal Roig trobem les restes del Castell de
Montllor i de l antic monestir benedictí de Sant Privat de Montllor,
que podria datar en els seus orígens cap al segle X.
Aquí comença la segona part de la pujada. Quan deixem l’asfalt,
als voltants de l’Hostal Roig, ens endinsem a la dreta pel Camí de
les Boïgues, que en travessar el primer barranc canvia de nom per
dir-se Camí del Ras, un camí propi de tractors amb un terreny que
requerirà d’un domini mínim de la btt ja que hi trobarem força
pedres i en general una superfície molt irregular. A més, ens podem
trobar amb curtes rampes que superen el 10% de desnivell. A les parts
altes d’aquesta pujada no és estrany trobar neu a l’hivern. Quan
arribem a les cotes màximes de l’ascens deixarem un parell de
camins a mà esquerra: el primer ens permet pujar fins al Grau
Ample, entre el cim del camí del Puigramader i el Miralpallars
(1.668 m.), el segon camí puja fins al Tossal de la Torreta (1.677 m.), punt culminant de la serra del Montsec. Si les forces us
acompanyen, l’opció de pujar-hi és molt bona ja que el camí de
tractors que hi duu és totalment ciclable fins al cim. Això sí,
penseu que l’ascens és exigent tècnicament i que afegeix 100 m.
de desnivell a la ruta.
Entre aquests dos camins a l’esquerra n’hi surt un a la dreta
que duu a l’ermita-santuari, d’origen romànic, de Sant Salvador
del Bosc o del Sant del Bosc i que posteriorment enllaça amb les
cent corbes. Aquest camí malgrat que inicialment és un pista en bon
estat, ben aviat es transforma en un sender molt tècnic.
Abans d’arribar a la Portella Blanca, i més o menys a l’alçada
del camí que mena al Tossal de la Torreta, farem un tros de descens
per camí de tractors molt pedregós on cal prendre precaució perquè
no és estrany trobar vehicles de motor.
Tram 3. La Portella Blanca - Rúbies.
 |
| Direcció a la Portella Blanca |
 |
| El Montsec d'Ares al fons |
Tram 4. Rúbies - Estació d’Àger.
Des de Rúbies farem un divertit descens per pista fins arribar a la pedrera de Meià començant pel Camí de Rúbies i de seguida desviant-nos pel Camí de Rúbies a la Pedrera. En aquest punt el camí es transforma en un sender molt tècnic, difícilment ciclable per a la majoria; en tot cas, el fet d’arrossegar la bicicleta ens permetrà gaudir d’unes espectaculars vistes. Poc després de la pedrera haurem passat per les Cases de la Pedrera, els antics allotjaments dels treballadors. A través d’aquest sender pedregós farem cap a un camí. Anirem cap a la dreta i poc després passarem per una cabana de volta on hi sol habitar algun ratpenat. Només ens queda un ràpid descens que ens durà a la carretera C-13. Cal estar atents a la part final, tot just abans d’arribar a l’asfalt, ja que ens podem trobar una cadena i aquesta part està en pitjors condicions que el tram anterior. Un cop a la carretera només ens manca seguir les indicacions d’Àger per la carretera C-12 fins arribar a l’estació d’Àger.
 |
| Arribant a Rúbies |
 |
| Rúbies i la Portella Blanca al fons |
“La història de la vila d’Àger es perd en el temps. La seva
importància geoestratègica la convertí en un enclavament fronterer
on se succeïen batalles i conquestes.
La vall d’Àger fou habitada almenys des de l’època neolítica i és probable que la vida urbana es formés a partir d’un poblat ibèric. Alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat del actual cementiri, donen fe d’un passat visigòtic.
 |
| Col·legiata de Sant Pere, Àger |
El 1042, Arnau Mir de Tost conquerí la vall, i es convertí en senyor de tota la frontera cristiana esdevenint el tronc de la nova nissaga del Vescomtat d’Àger i més tard del Comtat d’Urgell.
A començament del segle XV, amb la caiguda del Comtat d’Urgell, es
clou el capítol més brillant de la història d’Àger que restarà,
com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l’arquebisbat
de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal”.
Més informació a http://www.ccnoguera.cat/ager/
Per gaudir del patrimoni cultural de la vila d’Àger podem
guiar-nos a partir de la proposta de l’ajuntament
(http://www.ccnoguera.cat/ager/images/it_historic_vila.jpg).
El recorregut comença al portal del Pedró i segueix per la Plaça
Major, l’Antic Hospital Municipal, l’Antiga Paeria, l’església
de Sant Vicenç, el portal de Solsdevila, l’antiga Farmàcia
Montardit, la casa de Gaspar de Portolà, el portal de Sant Martí,
l’antic portal de Sant Pere, acabant al Castell i Col·legiata de
Sant Pere.
