Descripció de l'etapa La Pobla de Segur - Cellers

Interès de la ruta.

• Paisatge: Pantà de Sant Antoni, riu Noguera-Pallaressa, Pantà de Terradets.
• Flora: boscos de pins, roures i alzines, carrascar muntanyenc.
• Fauna: àligues, voltors, porcs senglars, guineus, conills.
• Patrimoni arquitectònic: La casa Mauri, el Molí de Sant Josep i el casc antic de La Pobla de Segur; el Castell d’Aramunt; la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, l’Antic hospital dels pobres, les Torres de l'Antiga Muralla i el Pont de Sant Jaume a Tremp; els castells de Guàrdia i de Mur a Guàrdia de Noguera.
• Abastiment d’aigua: Estació de La Pobla de Segur, Aramunt, Font de la O, Tremp, Puigcercós, Guàrdia de Noguera, Estació de Cellers.

Introducció.

La nostra ruta s’inicia amb aquesta primera etapa a l’estació de tren de la Pobla de Segur, final de l’emblemàtica línia de les terres de Lleida. De fet, el primer atractiu d’aquesta aventura que comença ja ha estat el viatge en tren des Lleida fins a aquí. El recorregut està ple d’aspectes que valen la pena una mica d’atenció: el canvi de paisatge de la Plana al prepirineu, les vistes sobre els pantans de Sant Llorenç de Montgai, de Terradets i de Sant Antoni, els túnels, ...

Pantà de Tremp

Aquesta primera etapa en concret ens portarà des de La Pobla de Segur a Cellers. El camí s’inicia a l’estació de tren i de seguida anem a travessar el riu Flamisell per tal d’anar vorejant el pantà de Sant Antoni per la seva riba esquerra, gairebé en la seva totalitat, ja que només ens desviarem per entrar a la població d’Aramunt i una mica més endavant per fer cap a Tremp a la part del canal de Gavet i travessar el Noguera Pallaressa. A partir d’aquí tenim un tram per la vora del riu, que no deixarem fins a l’alçada de Puigcercós. És el moment de deixar la companyia de l’aigua i anar per l’altra banda de la carretera C-13 i de la línia de ferrocarril en busca de terrenys més secs i un paisatge dominat pels conreus de secà. De tota manera, el final de l’etapa ens porta de nou a l’aigua, al pantà de Terradets a Cellers.

Descripció dels trams.

Tram 1. Estació de La Pobla de segur - Aramunt.

Plaça de la vila a La Pobla de Segur

“El municipi de la Pobla de Segur és la segona població més important de la comarca del Pallars Jussà, amb una mica més de 3.000 habitants i amb una extensió de 33.59 km2. Situada estratègicament a 525 m d’altitud per sobre del nivell del mar, on hi ha la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell, que tenen la seva desembocadura a l’embassament de Sant Antoni, al límit de la vila. Per la seva situació prepirinenca, la Pobla de Segur ha estat des del seu naixement, un punt de contacte entre la cultura del Pirineu i la de la Conca i nexe d’unió entre el Pallars Jussà i les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i final de trajecte pels viatgers del tren”.

Més informació a http://www.pobladesegur.cat

Estació de la Pobla

Aquesta situació estratègica que es comenta al web de l’ajuntament fa que l’oferta cultural sigui variada i diversa, tal com es demostra en les diferents propostes turístiques en forma d’itineraris (modernisme, romànic, espais naturals, museus, història, turisme industrial). Per la seva importància cultural i popular destacarem la visita al Museu dels raiers i la festa que se celebra cada any a la primeria d’estiu.

Rai a la Noguera-Pallaressa

“El Museu dels Raiers al Pont de Claverol, mostra l’antic i desaparegut ofici de la transformació de la fusta i el seu transport fluvial pel riu. Compta amb un important arxiu documental, una hemeroteca, una biblioteca i una exposició permanent sobre els raiers catalans, recollint tot el procés de la fusta, des de la tala dels arbres fins que arribaven a Tortosa.

Des del 1979, cada primer diumenge de juliol, se celebra la Diada dels Raiers, que ha estat declarada Festa d’Interès Nacional”.

Més informació a http://www.pobladesegur.cat i www.elsraiers.cat

Sortim de l’estació a la C-13 i girem de seguida a la dreta per baixar al passeig de la vora del riu Flamisell. Anirem riu amunt i quan sortim a la rotonda anirem a la dreta per travessar-lo i girar novament a la dreta. Això ens permetrà travessar el pont sobre el riu Noguera Pallaressa i situar-nos a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni. Durant uns cinc quilòmetres el recorregut és gairebé pla i permet gaudir d’una bonica vista a peu d’aigua de l’altra banda del pantà. Ja, des que hem començat a anar per aquest camí, el Camí de La Pobla de Segur al llac, podem anar seguint els senyals corresponents a les rutes 1,2,6 i 8 del Centre BTT del Pallars Jussà. A mesura que anem avançant anirem deixant alguns números de ruta pel camí ja que s’aniran desviant cap a altres indrets de la zona.

Després d’aquests primers quilòmetres iniciem un ascens cap al poble d’Aramunt pel Camí de La Pobla de Segur. Travessarem primer el barranc de Sant Pou i poc després anirem paral·lels al dels Clops fins sortir a la carretera d’Aramunt. Anirem cap a dreta i de seguida farem cap al poble.

La Noguera Pallaressa a la Pobla de Segur

Tram 2. Aramunt - Tremp.

Entrant a Aramunt

El poble d’Aramunt, de fet, és un dels 12 pertanyents al municipi de La Conca de Dalt, fusionats l’any 1969 i que té el seu origen a partir del que avui es denomina Aramunt Vell.

“Es forma com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’Aramunt Vell en un procés que s’inicia cap als anys 40 i que finalitza, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys 60. Els habitants d’Aramunt Vell es van traslladar a la zona més planera on tenien les eres. Des de tots els indrets del poble, es pot observar el poble d’Aramunt Vell. Així el poble d’Aramunt forma un nucli disgregat amb diferents punts de concentració d’edificació que es corresponen amb les eres principals originals de l’assentament.

El poble d’Aramunt Vell està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, pròxim al camí ral que unia l’Urgell amb França. Es tractava d’un poble murallat que en diferents documents apareix amb el nom de “Castell d’Aramunt”. Durant el llarg període del s. XV-XVIII, el primitiu nucli murallat va anar creixent i guanyant terreny a la muntanya. A finals del s. XVIII es té notícia de l’existència de dos torres circulars de defensa”.

Més informació a http://concadalt.ddl.net/

Els voltants d’Aramunt van ser tristos escenaris de la Guerra Civil Espanyola (com la muntanya de Sant Corneli on es pot veure una ermita, una creu tombada i restes de trinxeres com a testimoni) i fins i tot el poble és punt de partida de l’”Itinerari de la Guerra del 36 Vilanoveta” que arriba a Pessonada després de mostrar-nos tota una sèrie de búnquers i trinxeres.

Ens esperen uns vuit quilòmetres trencacames pel Camí de Tremp; tot un seguit de pujades i baixades curtes però intenses. De seguida trobem l’àrea de lleure de la Font de la O, un bon lloc per reposar i repostar aigua, si és que no ho hem fet abans a Aramunt. El final d’aquesta emprenyadora part del tram no arriba fins que no hem acabat de vorejar el Puig de Galliner (835 m.), que ens queda a la nostra esquerra. Una mica abans, tot just passar per la vora d’una entrada del pantà, hem deixat la bifurcació on la ruta 6 del Centre Btt marxava a l’esquerra i seguim recte seguin la ruta 8, que abandonarem tres quilòmetres després aproximadament quan aquesta s’enfili cap a l’esquerra en direcció al Castell d’Orcau. En aquest punt, a l’alçada dels Caps de Casa Casasses, encararem un darrer tram de baixada fins al Canal de Gavet, a tocar de Tremp. De fet, Tremp ens queda a l’altra banda del riu i la ruta en principi no hi passa; de tota manera, si tenim temps i ganes, es tracta d’una població que també té algunes coses per oferir-nos i val la pena fer una visita.

A la Font d'O

Tram 3. Tremp - Guàrdia de Noguera.

“Situat al centre de la conca de Tremp, l'antic terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, es reduïa a l'àrea del nucli de població i a l'enclavament de Claret, però al 1970 li van ser annexats els municipis de Fígols de la Conca i Gurp de la Conca i més endavant la resta, amb la qual cosa ha passat a ser un dels municipis més extensos de Catalunya.

Mare de Déu de Valldeflors, Tremp

La vila es va originar entorn de l'antiga església de Santa Maria, esmentada ja al 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell i que va esdevindre seu de la col·legiata de Tremp. El fet de dependre directament de la mitra d'Urgell va comportar l'exempció de tributs reials a la població que depenia de la col·legiata i aviat s'hi van instal·lar menestrals de diversos oficis. Al 1174 s'hi celebrava ja una fira, i al 1385 Pere III n'autoritzà dos d'anuals de quinze dies de durada. Des de mitjans del segle XVIII la població es va anar estenent, inicialment cap a llevant i modernament en totes les direccions, entorn del nucli antic. El 1840 fou nomenada cap de partit judicial. Al segle XX augmentarà encara més la seva funció de centre comercial, com a centre de proveïment de la zona pirinenca. Una indústria incipient va donar lloc a la instal·lació d'adoberies i fassines, que assoliren un cert renom. La irrupció de la fil·loxera a tota la conca comportà un retrocés demogràfic i econòmic, del qual no es recuperà fins al 1912, amb la vinguda de la Barcelona Traction, Light and Power Company, que inicià els treballs hidroelèctrics de la zona. Per decret d'Alfons XII li va ser concedit el 1884 el títol de ciutat. El 1880 fou enllaçada per carretera amb Artesa de Segre i, per consegüent, amb Tàrrega, on entroncava amb el ferrocarril.”

Més informació a http://cat.lleida.com/

Com a llocs d’interès podem destacar La Plaça de la Creu, centre neuràlgic de la població que acull l'Ajuntament i la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors del segle IX, l’Antic hospital dels pobres fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521, les Torres de l'Antiga Muralla, el Parc del Pinell, la Plaça del Peiró i el Pont de Sant Jaume, d'origen romànic remodelat a la primeria del segle XVIII.

Gairebé la totalitat del tram transcorre per un camí paral·lel al riu Noguera Pallaressa, i seria un agradable passeig a l’ombra dels arbres de ribera si no fos per alguns trams força pedregosos. Per fer cap a aquest camí caldrà primer travessar el pont sobre i de seguida girar 180º a la dreta per arribar al llit del riu després de creuar les instal·lacions d’una gravera. Anirem riu avall durant poc més de quatre quilòmetres i mig. Durant el trajecte podem fer una paradeta a la zona humida de Les Salades, un petit aiguamoll amb un mirador que amb una mica de sort ens permetrà l’observació d’algunes aus aquàtiques.

Vora la Noguera Pallaresa, amb el Montsec al fons

Continuarem pel camí de vora el riu fins trobar el nostre davant les instal·lacions d’una gravera. En aquest punt girarem a l’esquerra paral·lels al Barranc de l’Espona fins fer cap a la carretera C-13, que travessarem per sota gràcies al pont del mateix nom que el barranc. Poc després travessem també per sota la línia de ferrocarril Lleida – La Pobla de Segur i girem a l’esquerra direcció sud una metres paral·lels a la via. A partir d’aquí comença un tram trencacames no gaire llarg que juga a apropar-se i separar-se del Camí de la Via i de la pròpia línia de ferrocarril abans d’iniciar l’ascens, aquest ja molt més seriós, cap a Guàrdia de Noguera pel Camí de les Malloles (es pot evitar la pujada fins a Guàrdia de Noguera si seguim tota l'estona paral·lels a la via. Quan arribem a la carretera de Guàrdia la creuem i i seguim paral·lels a la via. Un cop arribem a la carretera de Cellers la prendrem a la dreta i un cop als afores del poble ja enllacem a la ruta normal). Poc després aquest camí fa cap al Camí d’Arguinsola, i aquest a la carretera LV-9124, que és la que puja des de la C-13 fins a Guàrdia de Noguera.

Tram 4. Guàrdia de Noguera – Estació de Cellers.

“Vila i cap municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà. Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia, esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona. L’església parroquial és dedicada a l'Esperit Sant. Fins el 1972, que s’annexà al de Mur, fou municipi independent”.

Més informació a http://www.enciclopedia.cat

“Ens trobem en terres plenes d'història; terres catalanes que van ser frontera entre cristians i musulmans durant els segles X i XI, i la seva evolució posterior fins al segle XVI. I el Castell de Mur - exemple excepcional d'arquitectura no religiosa del segle XI-  amaga, entre les pedres de les seves parets, el pas del temps, la vida d'abans i la història dels qui hi van viure (a dins, senyors feudals; a fora, un poble al servei dels senyors). 

Castell de Mur

"Visitant la fortalesa, ens apropem a la vida dels homes i les dones dels temps medievals i als seus conflictes. Són la gent que van colonitzar la terra i la van continuar treballant i defensant al llarg del temps, que van construir els castells i que formaren i poblaren les viles.

Durant la seva llarga història, el castell ha anat passant per diferents mans. Apareix per primer cop documentat l'any 969, i sobreviu, amb orgull i esplèndid davant la serra del Montsec, fins avui. Supervivència en un molt bon estat de conservació que va ser premiada, el 1920, al ser declarat Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional”.

Més informació a http://www.castelldemur.com

Sortim del poble pel Camí de les Planes, que no fa honor al seu nom ja que continuem en ascens, i enllacem amb el de Canissera, que és el que ens portarà al cim, això sí, després de pujar i baixar per anar travessant uns petits barrancs gairebé seguits. Iniciem en aquest punt gairebé tres quilòmetres de descens per bones pistes, l’últim tram pel Camí Vell de Cellers, amb unes vistes impressionants del Montsec d’Ares al fons. Finalment arribem a la població de Cellers, però encara ens queda una mica fins a l’estació, punt final de l’etapa.

“Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur. Es troba situat a l'oest de l'embassament de Terradets. Té una població d'unes deu o dotze persones aproximadament, per bé que els mesos d'estiu i els caps de setmana s'omple de visitants que hi tenen la seva segona residència.

Passen per Cellers la línia de tren Lleida - La Pobla, i la carretera C-13, entre Tremp i Balaguer. El poble es troba en un bell paratge natural com és la serra del Montsec i el congost i embassament de Terradets. Compta amb infraestructura turística (hotel, refugi, restaurant, casa de pagès) i d'activitats de lleure (hípica, esports aquàtics). Com a comunicacions, el poble compta amb parada de tren (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i parada d'autobús (Alsina Graells). Per la zona on es troba, Cellers és un punt d'interès per al turisme rural i familiar.

La festa major del poble, en honor a Sant Joan Degollat, se celebra un cop a l'any. Acostuma a ser el penúltim cap de setmana del mes d'agost, tot i que pot variar d'un any a l'altre. És en aquesta època quan té lloc la tradicional cacera del tamarro. S'acostuma a fer de nit i en un sol grup de diverses persones equipades amb sacs, xarxes i altres estris.

Tamarro o Gamusino 

El tamarro és una bèstia imaginària molt difosa en les llegendes i faules dels Pallars i de les comarques més properes. En l'actualitat la llegenda ha evolucionat en festa. En aquestes zones és habitual la broma d'explicar als visitants que el Tamarro és una feristela que convé caçar de nit i en grup. A tal fi, es reuneix el jovent del poble amb el caçador (o caçadors) novell que surt amb el grup de nit a caçar l'esmentat tamarro sense, lògicament, haver-ne vist mai cap. Després d'unes quantes corredisses pels camps i boscos amb bastons, amb dues pedres que es fan picar com a reclam i amb sacs per agafar l'animal (sovint amb parades estratègiques per beure vi de la bota i per planificar l'estratègia de caça), la cacera sol acabar amb una remullada d'aigua de l'incaut quan la resta del grup confabulat el fa passar sota un arbre on l'esperen amb una galleda d'aigua. També pot acabar deixant al caçador novell camuflat en una segla o canal dient-li que estigui atent que vindrà corrent el tamarro i ha de mirar de ficar-lo dins del sac. Pot ser que el deixin allí tota la nit o que li obrin la clau de pas del canal i acabi remullat. Hi ha moltes variants de la cacera del tamarro, però totes solen acabar amb la rialla general del grup que ha passat la nit fent córrer amunt i avall a la víctima”.

Més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cellers i a http://ca.wikipedia.org/wiki/Tamarro

Sortint del poble, i un cop travessat el barranc de Moror, només ens queda l’obstacle de 600 metres de duríssima pujada, això sí, compensada per la bellesa del paisatge i la magnífica vista sobre l’estació de trens i el pantà de Terradets abans del darrer descens pel Camí dels Brugals. L’etapa finalitza a l’estació de Cellers – Llimiana, recuperada per a l’ús turístic com a alberg i centre d’esports i activitats d’aventura i a al natura. En aquest sentit destaca la possibilitat de realitzar, de manera guiada, la visita a la propera Cova dels Muricecs, lloc protegit a causa de la gran quantitat de ratpenats que l’utilitzen com a lloc de cria i reproducció durant els mesos d’estiu, dins els corrents migratoris per Catalunya d’aquests quiròpters. 

Cellers i la cara nord del Montsec

Estació de Cellers