Descripció de l'etapa Àger - Balaguer

Interès de la ruta.

• Paisatge: Montsec d’Ares, Vall d’Àger, Pantà de Camarasa, Plana de la Noguera Baixa, Paisatge dels Aspres de La Noguera.
• Flora: Fruiters, cereals, boscos de pins, roures i alzines, carrascar muntanyenc.
• Fauna: àligues, voltors, porcs senglars, guineus, conills.
• Patrimoni arquitectònic: Torre de Cas, ermites de Sant Jaume i Santa Margarida, Santa Linya, Vilanova de la Sal i Casc antic, Necròpolis de La Colomina a Gerb, Castell Formós, Santuari del Sant Crist (Balaguer).
• Abastiment d’aigua: Santa Linya, Vilanova de la Sal, Gerb i Balaguer.

Introducció.

Etapa on trobarem les pujades més tècniques de tot el recorregut La Pobla de Segur - Lleida. En total hi ha tres pujades que cal destacar: la primera, l’ascens fins a la Torre de Cas, és la més llarga i amb més desnivell de totes tres. Posteriorment, haurem de remuntar fort per pujar des de Santa Linya fins a Vilanova de la Sal; aquest tram és molt més curt que l’anterior però puntualment hi trobarem desnivells de pujada més marcats que en l’anterior, fins a l’extrem que ens plantejarem de seguir damunt de la btt. La darrera pujada va de Vilanova de la Sal en direcció a l’Ermita de Sant Miquel (on no arribem); és una pujada curta però molt intensa (el cimentat inicial ens ajudarà a superar aquest tram).

En canvi, el conjunt de baixades que trobarem són força menys tècniques i globalment són descensos on és fàcil agafar velocitats força elevades. Com a especialment tècnic tan sols cal destacar el tram posterior a la pujada des de Vilanova de la Sal cap a l’Ermita de Sant Miquel, ja que ens trobarem amb un terreny força pedregós. Entre les baixades ràpides hem de destacar el descens des de la Torre de Cas a Santa Linya i el descens per l’anomenada pista dels caçadors que mena a Gerb. Des d'aquí ja només ens quedarà una mica més de tres quilòmetres d’asfalt que ens serviran per assaborir tranquil·lament les bones sensacions que ens ha deixat aquesta completíssima etapa.

Descripció dels trams.

Tram 1. Estació d’Àger - Torre de Cas.

Estació d'Àger

El primer tram és el més dur amb diferència ja que és el més llarg de tots (poc més d’onze km.) però sobretot és on es concentra la major part del desnivell de l’etapa, a més amb una pujada on trobem trams força llargs de forts desnivells i terra molt descompost. Comencem a l’estació de ferrocarril d’Àger i seguim per la carretera en direcció al poble durant uns 4,2 km, que és el punt on tot just després de deixar Cal Forner a la nostra esquerra i de passar el Pont del Barranc de l’Aigua Clara hem de desviar-nos a l’esquerra. De seguida creuem el barranc de La Règola (Riu fred de Pui), on probablement ens mullarem els peus, i iniciem la pujada. Cal anar parant orella ja que aquesta pista està força transitada per quads i motos, i, a més a més, és una part de baixada de les rutes del centre BTT del Montsec; com observareu és un tram on en descens es pot córrer molt, per tant, s’ha d’estar atents de no ensopegar amb algun ciclista que baixa a gran velocitat. Si voleu fer tota la pujada damunt de la btt, sense posar peu a terra, us recomanem que aprofiteu els pocs descansos que hi ha per recuperar i poder afrontar al 100% els trams més drets. El camí que segueix el recorregut va canviant de nom (Camí de Les Serres, Camí de la Règola a les Serres, Camí de les Serres al Port d’Àger) fins a la pujada més exigent (Camí del Solà), on s’acaba a l’alçada del Turó de les Torres (903 m.) (coronat per unes antenes). Pocs metres després arribem a la Torre o Castell de Cas i les ermites de Sant Jaume (S. XI-XII) i Santa Margarida.

Imatges de la dura remuntada a la Torre de Cas

Tram 2. Torre de Cas - Santa Linya.

Aquest tram, de 10 quilòmetres de distància, és el merescut premi que obtenim després de remuntar fort fins a la Torre de Cas, ja que bàsicament és un descens ràpid per camins en força bon estat fins a Santa Linya. Circularem, sobretot, per zona de conreus i petits boscos, però de ben segur la velocitat amb què afrontarem aquest tram no ens deixarà gaudir gaire del paisatge. Referit a aquest tema del paisatge hem de destacar que a partir d’aquí i fins prop de Gerb ens mourem dins una unitat paisatgística denominada “Els Aspres de la Noguera”, caracteritzada per la combinació de rocam i aigua, amb les seves tipologies de vegetació respectives (carrascar muntanyenc i boscos i vegetació de ribera).

El conjunt arquitectònic es troba en un petit altiplà que cal vorejar (primer cap a l’oest seguint la direcció d’arribada i després cap al sud-oest, cap al nord-est i finalment cap a l’est) per iniciar el descens per la Carrerada d’Oroners, que deixem anant cap a l’esquerra en arribar a una mena de bifurcació amb una illeta de vegetació al mig. Seguim per aquest camí travessant al tram final el Bosc de Queralts, al final del qual trobem una corba força tancada a la dreta; seguim deixant un camí que marxa cap a l’esquerra i a uns 200 metres girem a la dreta pel Camí del Brocar. Més tard ens incorporem a un camí tot just abans d’una corba a l’esquerra i uns 550 metres més tard ens incorporem al Camí de la Plana, que baixa per la nostra esquerra. Uns 800 metre després corba a la dreta a l’alçada de dues petites construccions i un camí que ve de l’esquerra, corba molt tancada novament a la dreta deixant dues incorporacions de camins per l’esquerra i arribada a la carretera de Santa Linya a les casetes de l’estació. Anem cap a la dreta i de seguida arribem al poble.

Dia de boira, direcció a Santa Linya

Tram 3. Santa Linya - Vilanova de la Sal.

Mare de Déu de Santa Linya

“ El municipi de Santa Linya (66 habitants) es va annexionar al de les Avellanes al 1970. Situat al nord de Balaguer, el terme municipal és força accidentat. Hi predominen alzinars i pinedes. La seva estructura econòmica és agrícola i ramadera.

Cal destacar l’Església de Santa Maria de Santa Linya al nucli urbà del poble, que és al peu del turó del castell (originàriament d’origen islàmic que formava part de la línia fronterera de la zona entre los segles X-XI i ara desaparegut). La primera referència sobre l’església es consigna en la carta de franqueses atorgada pel comte Ermengol II d'Urgell als homes del castell l'any 1036. A l'arxiu Mas es guarda una fotografia de la marededéu de Santa Linya, de la qual actualment es desconeix la seva ubicació”.

Més informació a http://cat.lleida.com

http://www.ccnoguera.cat/avellanes

Tram de prop de set quilòmetres i mig amb la peculiaritat que gairebé tot el desnivell de pujada s’acumula en un mateix lloc. Un cop sortim de Santa Linya pel Camí de Baix (el més de direcció oest que surt del poble), que deixarem al primer trencall a l’esquerra per agafar el Camí de Vilanova de la Sal a Santa Linya, encara baixem una mica més fins travessar el barranc de Sant Miquel, amb algun tram on cal tenir precaució perquè el terreny és força pedregós. En aquest punt girem a la dreta i de seguida a l’esquerra pel Camí de Quintolà. Però la baixada dura ben poc i aviat hem de tornar a fer treballar les cames de valent ja que un cop superats els diferents camps de conreu, entrarem en una zona més boscosa on els desnivells se situen al límit de la ciclabilitat lògica. Si gestionem correctament el nostre esforç probablement podrem fer tota la pujada damunt de la btt, però si inicialment ens excedim de ben segur que haurem de posar peu a terra. Aproximadament a mitja pujada fem cap a un punt on el nostre camí es troba amb quatre més; deixem de banda el tres que vénen per l’esquerra i continuem pel que queda (el retrobat Camí de Vilanova de la Sal a Santa Linya), seguint la direcció que portem.

Per acabar aquest tram, i superades les fortes rampes fins gairebé el tossal Mau (633 m.), planejarem fins a Vilanova de la Sal.

Arribant a Vilanova de la Sal

Tram 4. Vilanova de la Sal - Gerb.

“Vilanova de la Sal (118 habitants) és un poble medieval fundat pels comtes d'Urgell a mitjan segle XII. A l'església parroquial es conserven les despulles dels comtes d'Urgell, tretes dels sepulcres que hi havia a Bellpuig de les Avellanes fins al 1906”.

Podem destacar l’Església romànica de Santa Maria, capçada per un absis semicircular i amb un campanar de planta quadrada. Conserva les restes d’un portal del segle XIII”.

Més informació a http://cat.lleida.com

http://www.ccnoguera.cat/avellanes

A partir d’aquest tram de nou km. i mig, gairebé tot el que ens queda és baixada fins a Balaguer, això sí amb el permís de la forta pujada cimentada que duu a l’Ermita de Sant Miquel. El cansament acumulat de les anteriors pujades farà que aquesta curta remuntada se’ns faci força llarga. Un cop a dalt ja predominen clarament els descensos. Uns descensos que sense arribar a ser tècnics sí que demanen concentració ja que el terreny pedregós ens pot donar algun ensurt. Abans d’arribar a Gerb baixarem per la pista dels caçadors; aquesta pista, molt agraïda de fer, està molt concorreguda per quads i motos i, per tant, cal fer atenció a l’aparició d’aquests vehicles. Al bell mig d’aquest descens trobarem una curtíssima pujada que cal preveure per col·locar adequadament el canvi de marxes.

Baixant per la Pista dels caçadors

Sortim de Vilanova de la Sal pel Camí de Sant Miquel de Privà, ermita romànica de la qual només queden les restes i que podem veure a la nostra esquerra dalt un turó poc després de sortir del poble. Seguim per aquest camí fins que en un pam de terreny se’ns ajunta un altre per la dreta i sortim a un tercer;anem a l’esquerra i de seguida a la dreta a la primera bifurcació, pel Camí de la Garriga. Aquest camí ens portarà fins a la carretera de Gerb a Vilanova de la Sal, però no la trepitjarem sinó que recorrerem uns metres al seu costat per desviar-nos de nou cap al sud-est en busca de la Pista dels Caçadors. Ja molt a prop de Gerb, tot just passar pel costat d’una bassa, girem a la dreta, pel Camí de les Bogues.

Abans d’arribar al poble, davant el cementiri, trobem la necròpolis de La Colomina, jaciment tumulari amb restes d’un assentament de l’edat de bronze.

Necròpolis de La Colomina

Tram 5. Gerb - Balaguer.

“Gerb és un poble que forma una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi. L'antic terme de Gerb, de 18,19 km², que es va dissoldre a mitjan segle XIX i que va existir també durant els anys 1937-1939, només té continuïtat territorial amb el municipi d'Os de Balaguer en un sol punt, la Torreta dels Quatre Batlles. El funcionament d'una junta veïnal amb autonomia respecte a Os de Balaguer es remunta al 1904. Es troba vora el barranc del Macip i prop del marge dret del riu Segre, a només 3 km de la capital de la comarca, Balaguer, al peu de l'antic castell de Gerb, bastit pel comte Ermengol IV d'Urgell cap al 1082 com a base per a la conquesta de Balaguer, i durant uns anys va ser la capital del comtat. Més tard (1106) fou cedit a l'església de Santa Maria de Solsona”.

Més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerb

A partir de Gerb l’únic que ens queda és planejar per asfalt durant quatre km. i mig fins a Balaguer. Tingueu present, però, que esteu circulant per la carretera de Balaguer a Gerb i malgrat que no és gaire transitada, els cotxes i altres vehicles hi acostumen a circular ràpid. Amb tot, disposeu d’un bon voral per circular tranquil·lament i poder anar recuperant les cames. Cal tenir precaució en incorporar-nos a la C-12 i, a partir d’aquí, el camí no té pèrdua: entrem a Balaguer, seguim recte deixant a l’esquerra el primer pont i més endavant la passarel·la i girem a la dreta al següent pont; un cop a la rotonda seguim recte i encarem el Passeig de l’Estació fins baix de tot.

El riu Segre a Balaguer