Interès
de la ruta.- Paisatge: Plana de Lleida, Puig de Barret Picat (239 m.) riu Corb, Tossal de La Moredilla (242 m.), pantans, canals, banqueta de la sèquia quarta del Canal d’Urgell.
- Flora: Fruiters, cereals, vegetació de ribera al costat de pantans i canals.
- Fauna: Aus aquàtiques, aus estepàries.
- Patrimoni arquitectònic: Casc antic, Castell Formós, Santuari del Sant Crist (Balaguer), Santuari de la Mare de Déu de les Sogues i capella del Miracle (Bellvís).
- Altres: Àrea de lleure de les Sogues, vista panoràmica de la ciutat de Lleida des de la serra de Puigdevall.
- Abastiment d’aigua: Balaguer, Vallfogona de Balaguer, àrea de lleure de les Sogues, Bellvís.
Introducció.
Darrera
etapa de les quatre que ens han portat des de La Pobla de Segur fins
a Lleida. En concret aquesta té la sortida a l’estació de
ferrocarril de Balaguer i finalitza a la de Lleida, després de
transitar durant gairebé 45 kilòmetres per la genuïna Plana de
Lleida, ja que en deixar La Noguera poc després de passar per
Vallfogona de Balaguer, s’endinsa de ple a la comarca del Pla
d’Urgell i al Segrià al seu tram final.
Fidel
a les característiques orogràfiques i socioeconòmiques d’aquesta
zona, es tracta d’un itinerari eminentment pla per pistes en bon
estat, però esquitxat per algunes rampes pròpies dels molts tossals
i serretes de la zona. Tot això enmig de plantacions de cereals i
alguns fruiters, vorejant basses i pantans i travessant i recorrent
sèquies i canals. I, de tant en tant, gaudir amb la sorpresa de
trobar-se, per exemple, algun grup d’ànecs collverd emprèn el vol
al nostre pas. A part de tot això, durant el camí podem trobar
alguns punts d’interès més cultural, sobretot al pas per la
població de Bellvís i les seves rodalies.
Tot i
que el balanç de desnivells es decanta globalment pel descens,
aquesta darrera ruta ens ofereix, tot i que no es poden comparar ni
de bon tros amb el que hem trobat en etapes anteriors, algunes
petites rampes, una mica com a final de festa.
Descripció
dels trams.
Tram
1. Estació de Balaguer - Vallfogona de Balaguer.
“La
primera notícia que hi ha de Balaguer es remunta als ibers, els seus
primers pobladors, que es van instal·lar al Tossal, on segles
després s'alçaria el castell Formós. També els romans hi van
deixar la seua empremta, de la qual es conserva el pont romà (actual
pont de Sant Miquel), la muralla i la fortificació militar situats
al pla d'Almatà. Després, amb la desfeta de l'imperi romà, van
arribar els pobles germànics.
Més
endavant, amb la implantació dels musulmans a la península,
Balaguer es va convertir en la seu d'un regne musulmà independent
durant el segle XI. Posteriorment, Ermengol V va ocupar-la i va
imposar uns forts tributs als musulmans. Al cap de molt poc temps,
l'avi i tutor del comte d'Urgell, Pere Ansúrez, amb l'ajut de Ramon
Berenguer III van conquerir definitivament Balaguer l'any 1106. A
conseqüència d'aquest fet, Ermengol VI els va concedir el privilegi
de franquícia de tots els drets alodials i, des d'aleshores,
Balaguer va ocupar un lloc important com a punt d'intercanvi
comercial entre l'Urgell i el Pallars i va esdevenir capital del
comtat d'Urgell i residència dels comtes, fet que li va donar una
considerable rellevància. La fi del comtat d'Urgell va ser a
principis del segle XIV.
La ciutat de Balaguer va tornar a tindre un paper important a la Guerra dels Segadors, quan va ser ocupada pels francesos (1642). Més endavant, concretament a l'octubre del 1869, Balaguer va ser una de les poblacions d'Espanya que va tindre més força d'alçament republicà federal. Durant la guerra civil de 1936-39 es lliurà la batalla de Balaguer, acció militar de contraatac de les forces republicanes per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig i situat el front a la línia del Segre. Però no ho van aconseguir.
 |
| El Sant Crist, Balaguer |
A partir dels anys 50-60, Balaguer viu les transformacions econòmiques i urbanístiques pròpies de l'època. La ciutat surt del centre emmurallat i comença la lenta expansió cap a l'altra banda del riu. El creixement i desenvolupament de tots els sectors de producció provoca un ràpid creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat”.
Més
informació a http://cat.lleida.com/
A nivell turístic, cal destacar el Museu de Balaguer, el convent de Sant Domènec, el Sant Crist, l’església de Santa Maria, el Castell Formós, el nucli antic i la plaça Mercadal, les muralles i el barri jueu.
Primer
tram de poc més de sis kilòmetres i sense desnivell remarcables,
que transcorre bàsicament per pistes en bon estat. Comencem a
l’estació en direcció nord fins sortir al carrer Urgell, girem a
la dreta, travessem la via i continuem per aquest carrer fins
travessar també el Canal de Balaguer, on arribem a una bifurcació.
En aquest punt prenem el camí de Balaguer a Linyola, el de la
dreta. Aquest camí ens porta fins a la rotonda de la C-13, que
haurem de travessar i prendre el primer camí de terra a la dreta,
que ens farà passar per sota el pont i girar cap a l’esquerra. Ja
no deixem aquest camí fins al punt quilomètric 3’300, quan
arribem a una cruïlla i girem a la dreta pel camí de Vallfogona de
Balaguer a La Sentiu de Sió. Poc després sortirem a un camí,
anirem a la dreta i de seguida a l’esquerra al següent camí. A
partir d’aquí ja no deixem el camí fins entrar a Vallfogona de
Balaguer, on trobarem la primera font, a la plaça del Roser tot just
entrar al poble, a la dreta. |
| Pista cap a Vallfogona de Balaguer |
Tram
2. Vallfogona de Balaguer - Àrea de les Sogues.
 |
| Castell de la Ràpita |
Més
informació a http://www.vallfogona.net/
Tram una mica més llarg que l’anterior (gairebé 8’5 km.) i que tampoc presenta desnivells remarcables, encara que acumula una mica més de desnivell negatiu, i que ens portarà a l’entorn de l’antic monestir de la Mare de Déu de les Sogues, prop de Bellvís.
Iniciem
el tram anant en direcció sud passant al carrer Pau Casals cap a la
dreta, al final del qual arribarem a un cruïlla. Anirem a l’esquerra
i tot just travessar el Mòdol (nom que rep la sèquia segona del
Canal d’Urgell al seu pas per Vallfogona) ja serem fora del poble.
Tot seguit de travessar el Reguer de Vallfogona girarem a l’esquerra
i de seguida a l’esquerra per prendre el camí del Comú, que poc
després ens porta a una gran bassa. Val la pena fer una aturada en
aquest punt, ja que es poden observar molt a prop nostre diverses
espècies d’aus aquàtiques (ànec collverd, agró, ...). Deixarem
aquest petit pantà per la part sud i ens trobarem davant una
bifurcació; anirem per la dreta seguint el Camí de la Sitjota. Poc
després sortim a un camí asfaltat, anem cap a la dreta, el seguim
durant poc més de 500 metres i l’abandonem girant un altre cop a
la dreta. De seguida trobem un altre pantà, aquest amb un entorn una
mica més “salvatge” que l’anterior, la qual cosa també ens
permetrà observar vegetació pròpia dels boscos de ribera.
I només
una mica més endavant, a la nostra esquerra, podem veure, en aquesta
terra plana, un dels tossals emblemàtics de la zona: el Puig de
Barretpicat (239 m.). Seguim recte i girem a la dreta pel Camí de
Balaguer a Bellvís; a uns 550 metres, tot just abans de la Torre del
Canari, hi ha a l’esquerra un caminet que ens permet pujar al
Barretpicat, des d’on hi ha unes bones vistes de l’entorn.
 |
| El puig de Barretpicat |
Poc
després travessem el riu Corb i de seguida arribem a la zona de les
Sogues, pertanyent al municipi de Bellvís. En aquest lloc trobem, a
part del segon punt d’abastiment d’aigua i final del tram, una
mica d’història i de llegenda: d’una banda trobem l’àrea del
Tossal de les Sogues.
Tram 3. Àrea de les Sogues - Túnel de plataners .
 |
| Àrea de les Sogues |
Més informació a http://bellvis.ddl.net
I
d’altra, la Capella del Miracle.
“Situada al
camí de Balaguer, la capella del Miracle és tot un símbol pels
bellvissencs. Segons la tradició, el dia 26 d'octubre de l'any 1190,
s'aparegué la Mare de Déu amb el seu Fill Jesús al braç, a Joan
Amorós, pagès de Sidamon, qui la va invocar quan ell i la mula
carregada de farina, caigueren al fons del bassal de la Font del Prat
de Bellvís, aquella nit de gran tempesta. La Mare de Déu, sense
tallar les
sogues que aguantaven la càrrega de farina, va salvar a Joan Amorós,
la mula i també els sacs de farina que, tot i que ploia molt,
estaven completament secs. És per això, que d'aquell lloc on va
passar aquesta història els bellvissencs en van anomenar el Miracle
i van construir una capella on poder anar a pregar per a la seva
Patrona: la Mare de Déu de les Sogues. El recinte del Miracle
disposa de serveis i aigua, la qual cosa fa que sigui el lloc de
trobada de tots aquells que vulguin passar una jornada a l'aire
lliure”.
Més informació a http://bellvis.ddl.net
 |
| Cap a Bellvís |
“El
municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d’Urgell, tot i
que fins l’any 1988 pertanyé a la comarca de la Noguera. Amb la
creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb disset
pobles més, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més
plans de la província de Lleida. El municipi té una extensió de
46,20 km2, cosa que fa que tingui un dels termes municipals més gran
de tota la comarca, i una població d’uns 2.160 habitants, dins
dels quals també hi són inclosos els habitants del nucli agregat:
Els Arcs, situat a 2 km al nord de la vila de Bellvís. Les tan sols
50 ha de secà, d’un total de 4.600 ha, fan que pràcticament tot
el terme municipal es pugui considerar de regadiu. Això es gràcies
al Canal d’Urgell, el qual forma part de la història econòmica de
la població”.
De la
vila de Bellvís cal destacar Cal Bufalà.
“Casa pairal situada a la Plaça Verge de les Sogues i una de les principals protagonistes de la festa dels Firals que es celebra l'últim cap de setmana de juliol. Al segle XVII, la família Bufalà era noble i de molta anomenada per tota la contrada. Tenia concedida una prerrogativa reial que atorgava el dret d'asil a tota persona que fugia de la justícia i que podia arribar a tocar l'anella de la seva picaporta. És per això, que la història de l'anella de cal Bufalà ha anat passant de generació en generació fins convertir-se, avui en dia, en una gran festa en la qual participa tot el poble”.
Més informació a http://bellvis.ddl.net
Sortim
del poble per l’avinguda de Bell-Lloc enllaçant amb el Camí de
Lleida i gairebé durant dotze quilòmetres i mig la ruta discorre en
suau, molt suau, descens. Durant aquesta part del tram travessarem la
Sèquia Tercera del Canal d’Urgell i el Camí de Bell-Lloc d’Urgell
a Vilanova de la Barca. Amb aquest darrer farem cap al Camí de
Bell-Lloc d’Urgell a Alcoletge i anirem cap a la dreta, però el
deixarem de seguida cap a l’esquerra per prendre en direcció
sud-oest el Camí de Vilanova de la Barca als Alamús. Cap al final
d’aquest subtram hem de passar primer per un túnel la autovia A-2
i posteriorment un pont ens farà salvar la línia de ferrocarril
Lleida-Barcelona. En baixar del pont fem cap a la rotonda que ens
permet travessar la carretera LL-11 en direcció als Alamús. De
seguida girem a la dreta per una pista que ens porta a transitar
paral·lelament a la LL-11 en direcció a Lleida. Després d’uns
700 metres podem dir que s’ha acabat el suau descens, en girar a
l’esquerra pel Camí de Moredilla i encarar cap a la vessant est
del Tossal del mateix nom (242 m.). Aquest tossal és una de les
estampes típiques de la rodalia de Lleida, en tractar-se un cop més
d’un lloc elevat enmig de tanta plana. Actualment dins una
propietat privada, allotja al seu cim, a part d’una antena, una
antiga torre de defensa, coneguda també com Castell del Alamús.
Aquest tossal i els seus voltants van ser escenari l’any 1959
d’algunes escenes exteriors de la pel·lícula del director Pedro
Lazaga “La fiel infantería”, que va suposar per a la ciutat de
Lleida tot un esdeveniment, ja que durant els mesos que va durar el
rodatge va allotjar algunes estrelles cinematogràfiques de l’època
(Tony Leblanc, Arturo Fernández, Laura Valenzuela, ...).
 |
| El Tossal de la Moredilla |
Per
finalitzar el tram, 700 metres de descens per la dreta de la Sèquia
Quarta amb final a l’entrada d’un túnel de plataners.
Tram
4. Túnel de plataners - Serra de Puigdevall.
Ens trobem ja a les portes de la ciutat amb un tram de poc més de set quilòmetres que combina estones de relax amb la necessitat de donar la resta de forces que ens puguin quedar: passeig a l’ombra dels plataners seguit d’una petita rampa i tram de descens seguit d’una nova rampa, més exigent que l’anterior, per arribar al premi de la vista panoràmica de la ciutat.
Uns
1.800 metres per la vora de la Sèquia Quarta del Canal d’Urgell a
l’ombra del plataners és l’inici relaxant d’aquest tram, que
s’acaba en arribar al següent pont.
Girem a l’esquerra i superem
una curta però relativament intensa pujada, després de la qual
girem a la dreta i comencem a baixar fins a la carretera N-240, que
travessarem per continuar per la Travessia d’Artesa de Lleida. Poc
després sortim a un camí asfaltat; és justament el lloc on el Camí
de Grealó canvia el seu nom pel de Camí de Lleida a Artesa de
Lleida. Seguim recte i als 140 metres el camí fa una corba tancada a
la dreta. La nostra ruta segueix recte, deixant l’asfalt i baixant
per un camí de terra. Si ja anem justos de forces, en aquest punt
tenim l’opció de girar a la dreta i anar directes a Lleida entrant
per les piscines de La Bordeta. Però com que pel que queda no és
qüestió de quedar malament, prosseguirem per on teníem previst, i
això és seguir recte pel caminet esmentat, baixar un moment de la
bici per travessar amb molta precaució la línia de ferrocarril
Lleida-Barcelona, seguir cap a la dreta el camí paral·lel a la via,
travessar la Sèquia de la Femosa i incorporar-nos cap a la dreta a
la Travessia de Puigverd de Lleida. Sortim al Camí de Puigverd de
Lleida, anem a la dreta i de seguida a la primera cruïlla a
l’esquerra per passar pel mig d’un mas abandonat i fer cap a la
línia de l’AVE. La travessarem pel túnel i girarem al primer camí
a la dreta per pujar paral·lels al tres fins al cim de la Serra de
Puigdevall. Un darrer esforç final que es veurà recompensat amb la
gran vista de la ciutat que es té un cop hem sobrepassat l’antena
que hi ha al cim.
 |
| Túnel de Plataners |
 |
| El Turó de la Seu Vella des de la Serra de Puigdevall |
Tram
5. Serra de Puigdevall - Estació Lleida-Pirineus.
