Interès de la ruta.
- Paisatge: Muntanyes de Prades. Àmplies zones de secà i estepa saltejades de turons on sovint trobem petits pobles.
- Flora: Boscos de roure i alzina. Cultius de secà, ametllers, oliveres, vegetació arbustiva, arbres fruiters.
- Fauna: Conills, guineus, porcs senglars, esquirols, ocells esteparis. Aus aquàtiques al Camí del Riu i la canalització del Segre (Lleida).
- Patrimoni arquitectònic: nucli antic i cooperativa modernista a L’Albi, església de Sant Miquel Arcàngel, casa de la vila i ermita de Les Besses a Cervià de Les Garrigues, castell d’Albagés, pintures rupestres d’El Cogul, castell-palau d’Aspa, l’església parroquial de la Nativitat de Maria a Sunyer, església parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora a Montoliu de Lleida, antic castell dels Espolter i façana modernista a Albatàrrec.
- Abastiment d’aigua: Vilanova de Prades, El Vilosell, L’Albi, Cervià de Les Garrigues, L’Albagés, El Cogul, Aspa, Alfés, Sunyer, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Lleida.
Introducció.
Com es
pot observar al perfil es tracta d’una etapa preferentment en
descens tot i que trobarem algunes petites pujades sortint de
Vilanova de Prades i del Cogul i arribant a Alfés. Després de la
primera etapa on predomina d’una forma aclaparadora l’ascens,
aquesta etapa és el premi al sacrifici de la primera. Malgrat que la
ruta sembla molt ràpida hem de tenir en compte que hi ha un
percentatge important de senders (aproximadament 10 quilòmetres),
tots ciclables, però que no permetran anar tan ràpid com en pistes
en bones condicions.
Som a
la comarca de Les Garrigues i al llarg de molts quilòmetres podrem
comprovar el perquè del seu nom, degut bàsicament al tipus de
vegetació predominant. Un paisatge de secà, sense grans altituds on
predomina l’olivera i la construcció de pedra seca. Cap a meitat
de l’etapa entrarem a la comarca del Segrià, encara que fins que
no hi siguem relativament a prop de Lleida no començarem a notar
clarament el canvi de paisatge.
La
ruta s’inicia amb la primera de les pujades, fins arribar a L’Albi.
A partir d’aquest poble trobarem un seguit de quilòmetres on la
ruta transcorre per pistes còmodes i ràpides, entre l’Albi i
l’Albagés, però quan arribem aproximadament a la meitat de
l’etapa, abans del Cogul, ens tornarem a trobar amb la presència
de nombrosos senders, els quals faran gaudir tothom ja que la seva
dificultat tècnica global és baixa i, per tant, apte per a
qualsevol ciclista mitjanament entrenat. A partir de Sunyer la ruta
torna a la tranquil·litat i tot planejant ens farà arribar a Lleida
sempre amb la figura omnipresent de la Seu Vella que ens indicarà la
nostra direcció (això si la boira ens ho permet).
Hem de
tenir molt present que és una ruta d’extrems meteorològics; a
l’hivern hi fa molt de fred i la boira es presenta sovint i a
l’estiu la calor i la sequedat del terreny són extremes. És a
dir, si la ruta es fa durant els mesos més fred cal abrigar-se de
debò i si es vol fer a l’estiu cal aprofitar les primeres llums
per no patir excessivament amb la calor de les hores centrals del
dia. Probablement el millor moment de l’any per realitzar aquesta
ruta són els mesos de primavera i de tardor ja que, a banda de
trobar temperatures més suaus, el paisatge és més agraït.
Descripció
dels trams.
 |
| Vilanova de Prades davant la Serra de Llena |
Tram
1. Vilanova de Prades - L’Albi
.
“Hem de
considerar Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas
per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes
comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a
redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït. Per documents
del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància
bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi
passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg
dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era
obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per
anar i venir del Priorat.
La seva economia és bàsicament agrícola i ramadera, encara que el 1992 es va inaugurar un càmping de 1a. categoria i una casa de colònies que poden suposar la dinamització econòmica del poble. És un dels famosos pobles d'estiueig de la comarca que es veu afavorit per la seva climatologia suau. Principalment se'l coneix com un poble productor de castanyes per bé que l'avellaner sigui el cultiu més estès”.
Més
informació a http://www.vprades.altanet.org
Tornarem
des del càmping un altre cop a la carretera i anirem a l’esquerra
per a trobar de seguida la rotonda de l’entrada del poble; farem
tres quarts de volta i entomarem el Camí del Vilosell. Ens trobem
davant la primera de les petites pujades de la ruta, que es fa
fàcilment ja que ni és molt pendent ni és gaire llarga, i a més a
més estem descansats.
Un cop
ens trobem en una zona ampla de la pista amb una corba molt tancada a
l’esquerra és moment de deixar-la i prendre a la dreta, una mica
amagat, el Camí de Vilanova de Prades al Vilosell, que durant el
seus gairebé dos quilòmetres en realitat és un sender amb trams
bastant trencats i amb pedra solta que discorre pel mig del bosc. La
seva dificultat no és excessivament alta, però caldrà anar en
compte en alguns punt on alguns esglaons són de consideració.
 |
| Pujant cap a la Serra de Llena |
 |
| Baixant pel Camí vell del Vilosell |
 |
| Plaça Major del Vilosell |
Més
informació a http://www.turismegarrigues.com/
 |
| Creu i relíquia |
Precisament en aquesta ermita podem situar la llegenda de “l’home fe”. Pel que es veu, al Vilosell tenien una relíquia guarda dins una creu de plata. Aquesta relíquia era un tros de la creu de Jesús. Cap al segle XV sembla que hi ha una certa incredulitat respecte la seva autenticitat i es fa la prova del foc, que consistia a cremar-la; la prova va ser un èxit,ja que no es va cremar i les més altes autoritats en donaren fe. Tot i així encara hi havia algú que no s’ho creia i va decidir fer la prova ell mateix, anant la cosa de manera que en llançar al foc la creu amb la relíquia, l’home va notar que els seus cabells li cremaven i en llançar ràpidament la creu a la bassa que hi havia a la vora de la cova on la creu era guardada, abans que toqués l’aigua ja va notar com si el seu cap hi estigués entrant. Davant de tal situació l’home va decidir fer penitència a la cova venerant la relíquia amb una fe fora de mida, i d’aquí el nom de la llegenda.
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
Sortirem
de la població pel nord, pel Camí de la Font d’en Fabra, un
recinte que queda força amagat i que sabrem que l’hem passat per
què el vorejarem fent curta baixada però de fort pendent que gira
de seguida 90º a l’esquerra. El camí a partir d’aquest punt és
estret però en bon estat i travessa uns camps que li donen nom: el
Camí dels Avellaners. Sempre en descens, a mesura que avancem la
pista va millorant en amplada i finalment la trobarem asfaltada.
Entrarem a L’Albi pel Camí dels Pruners en passar pel Fondo dels
Pruners i al final pel Camí del Riu de Set. Ja des de lluny veurem la silueta del poble, amb les restes del castell
al capdamunt del turó.
Tram
2. L’Albi -
L’Albagés.
 |
| Vista de L'Albi |
“La
vila és situada al peu de les restes del castell d'origen medieval
(s. XII). Fou engrandit i reformat a finals del segle XV. Convertit
en palau renaixentista, ocupa un turó dels afores del poble.
Al nucli
antic de la població s'hi conserven la plaça i el carrer Major, amb
els porxos i les cases de pedra i el Call, antic barri jueu, al qual
s'accedeix des del carrer Major a través d'un arc gòtic (s. XIV).
També la vila conserva notables edificis com l'Ajuntament, la
cooperativa del camp (obra de Cèsar Martinell), l'arc rodó del
carrer del Forn i vestigis de l'antiga muralla”.
Més
informació a http://www.ccgarrigues.com
 |
| Plantada del maig |
* Els
vilatans de L’Albi eren coneguts com cargols per què, segons diu
la llegenda, els primers Senyors del castell de L’Albi estaven
passejant quan van sentir que uns vilatans, mirant cap al sostre de
la torre del castell cridaven Or! Or!. Estranyats, ja que en teoria
ningú no n’hi havia posat, varen fer pujar amb cordes uns paletes
per esbrinar-ho. El cas és que la brillantor que es veia des de baix
era deguda al sol reflectit al rastre de les baves d’uns cargols
que hi havia pujat. D’aquí el nom.
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
Sortirem del poble pel Camí de les Guàrdies i a partir d’aquí ens trobarem, a excepció d’un petit ascens abans d’arribar a les granges del Sala, amb un tram d’uns vint quilòmetres de baixada per pistes majoritàriament en bon estat. Tan sols trobarem uns pocs quilòmetres després de les granges anteriorment esmentades on el camí és més irregular i descompost. Però poc després de trobar-nos amb el riu de Set les pistes tornen a ser amples i en bon estat. De fet, en aquest punt podríem dir que comencem una “subruta”, la de “la vall del riu de Set”, ja que seguirem aquest curs d’aigua (quan n’hi ha) durant més de trenta quilòmetres. Seguirem per la Pista de Cervià de Les Garrigues a La Pobla de Cérvoles fins arribar a la primera població, que vorejarem pel sud pel Camí Pla.
 |
| Cervià de Les Garrigues |
Poc
després de sortir de Cervià ens trobarem amb la zona de les Besses
on hi ha l’ermita (a la dreta) i la font (a l’esquerra).
 |
| Aplec a Santa Maria de Les Besses |
Més
informació a http://www.ccgarrigues.com
En
aquest lloc es celebra un aplec per la segona pasqua. Diu la llegenda
que, en època de la Guerra de Successió, uns soldats renegats fets
bandolers varen posar setge a la població de Les Besses. Els seus
habitants van resistir durant molt de temps, en part gràcies a les
escapades d’alguns dels seus habitants que aconseguien travessar
les línies enemigues i tornar al poble amb aliments. Veient com era
de delicada la situació, i quan al poble només quedaven dones, nens
i algun que altre ancià, decidiren posar totes les seves pertinences
en una campana de l’església i colgar-la a la sitja d’una de les
cases del poble (diuen que els actuals habitants de Cervià encara
estan al cas de l’existència d’aquesta campana). Al final, els
pocs que quedaven van haver d’abandonar el poble i, tot i que la
intenció era anar a L’Albi, a pocs quilòmetres enmig del bosc van
veure unes cases on van demanar de descansar. L’acollida va ser tan
bona que van decidir quedar-s’hi i a l’endemà mateix van aclarir
un tros de bosc on van començar a construir el que seria la “nova
Cervià”.
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
 |
| Arribant a l'Albagés |
 |
| Restes del castell |
“A la part alta, amb una excel·lent vista panoràmica, hi trobem les restes de l'antic Castell de l'Albagés, que data del segle XII i que tres segles més tard passà a ser palau de l'administrador del Monestir de Poblet. Hi destaquen la gran finestra gòtica germinada i el bell escut heràldic de l'abat Guimerà de Poblet, esculpit a cada costat de la finestra”.
Més informació a http://www.ccgarrigues.com
Un cop haurem passat pels afores de l’Albagés (el deixem a l’esquerra) farem un curt tram per la carretera C-233, la qual abandonarem ben aviat per seguir per l’anomenada ruta del riu de Set (indicada) en direcció al Cogul. Poca estona després de posar-nos-hi, deixarem la Pista de l’Albagés al Cogul i començarem la segona part de senders (evitable per la variant que continua pel camí principal, sempre deixant a l’esquerra el riu Set). El primer sender que trobem no té una dificultat marcada però cal prendre precaucions ja que hi ha trams força exposats i a més és molt habitual trobar-hi motos de cros. Fins arribar al Cogul anirem alternant trams de pista amb els citats senders, globalment molt agraïts.
“El
poble, a 279 m d'altitud, és en un replà dominat per l'Església
Parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, d'estil renaixentista,
amb una façana barroca i el campanar de pedra. Hi ha molta devoció
al sant Crist; segons la tradició, era germà del de la Granadella i
del de Balaguer, i fins i tot les tres creus eren tallades del mateix
arbre. Antigament l'Església de l'Assumpció acollia una imatge del
sant en un cambril situat a l'esquerra de l'altar major. Conserva
encara cases dels segles XVI i XVII.
 |
| Pintures rupestres |
A un quilòmetre del poble, en direcció a l'Albagés, hi ha les famoses pintures rupestres del Cogul, a la roca o cova dels Moros. Es tracta d'una immensa mola de pedra que s'aixeca a la vora del camí, en la qual hi ha un excepcional i únic conjunt rupestre prehistòric. El jaciment, el més septentrional d'aquest grup, és un dels més famosos pel fet d'haver estat un dels primers descoberts i, sobretot, per l'originalitat de l'escena de la dansa".
Més
informació a http://www.ccgarrigues.com
 |
| Arribant al Cogul |
Entrarem
a Aspa per Lo Caminol, que desemboca al carrer de pujada al poble des
de la carretera LV-7201 d’Artesa de Lleida a Aspa.
Tram
4. Aspa - Sunyer.
 |
| Senders fàcils a l'entorn d'Aspa |
 |
| El castell d'Aspa al fons |
“El municipi està situat a la vall del riu Set, al límit amb les
Garrigues. El riu, sec a l'estiu, rep dins del terme per la dreta,
els barrancs que drenen la coma Madrona i la vall de Melons. El poble
era de la jurisdicció del bisbe de Lleida, del qual resta una part
del palau gòtic.
Al
nucli antic d'Aspa hom troba cases robustes, algunes bastides als
segles XV i XVI, com denota l'arc de mig punt de les seues portes
adovellades i amb relleus diversos. El Castell palau d'Aspa és un
edifici construït pels bisbes de Lleida. Destaquen la gran galeria
d'època gòtica amb vistes sobre la vall del riu Set, el pati
interior empedrat amb un antic pou i una capella d'arcades ogivals”.
Més
informació a http://cat.lleida.com
 |
| Escut d'Aspa |
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
Des de
la Plaça de la Vila sortirem pel carrer del Teixidor, que ens
portarà a la Pista d’Alfés a Aspa, tot just davant unes granges,
que rodejarem deixant a la nostra esquerra per trobar-nos amb un sender que bàsicament discorre plantejant i es troba en un excel·lent estat per gaudir-lo d’allò més. Després d’aquest primer sender en trobarem un parell més; el primer té uns primers 100 mts. força complicats ja que el terreny es troba molt descompost però posteriorment es fa molt assequible, i el segon tot i que globalment és més senzill hem de tenir present que hi ha algun petit pas força exposat.
 |
| Sender prop d'Alfés |
Després
d’aquesta sèrie de senders farem cap al camí que va paral·lel en
direcció sud a la carretera C-12. Aquí ens acomiadarem del riu de
Set, que durant tant quilòmetres ha estat el nostre company. Després
d’una petita pujada travessarem la carretera per un pont a la dreta
i farem cap a Alfés.
 |
| Església de Sant Pere, Alfés |
Més
informació a http://cat.lleida.com
A la
web de l’ajuntament d’Alfés (http://alfes.ddl.net)
trobarem propostes de rutes que destaquen
tant aspectes històrics (rutes de la Guerra Civil i de la
Prehistòria), com d’arquitectura popular (ruta dels masos de volta
i del riu de Set amb els antics molins) i de natura (ruta de la
Timoneda, l’espai natural protegit de secà més important de
Catalunya i segurament d’Europa). Per alguns dels llocs ressenyats
en aquestes rutes haurem passat mentre ens preocupàvem de no caure
pels senders vora el riu de Set entre Aspa i Alfés .
 |
| Sender a la Serra dels Aires |
Tram
5. Sunyer -
Lleida.
“Al
límit de les Garrigues, al bell mig de la comarca, s'estén a
l'esquerra del riu Set accidentat per alguns turons. El poble s'eleva
damunt la plana vorejada pel riu Set. Va ser repoblat a la fi del
segle XII per descendents d'un llinatge procedent de Sanaüja que es
va extingir a mitjans del segle XIV. Va pertànyer a la senyoria del
capítol de Lleida. Destaca l’església parroquial de la Nativitat
de Maria, edifici de transició del romànic al gòtic. La porta
lateral, romànica, té capitells bellament decorats amb motius
zoomòrfics i vegetals i damunt seu mènsules, també esculpides”.
Més
informació a http://cat.lleida.com
 |
| Església de Sunyer |
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
Podríem
dir que en arribar a Montoliu entrem a l’Horta de Lleida, ja que ,
tot i ser fa ja força quilòmetres a la comarca del Segrià, el
paisatge era força “garriguenc” en tractar-se encara de zona de
secà. El pas pel municipi de la Sèquia de Torres i els canals
d’Urgell i de Seròs possibiliten aquest canvi de paisatge. Del
poble podem destacar l’església parroquial de la Nativitat
de Nostra Senyora, que fou bastida novament amb un aire barroc a
mitjans del segle XVIII aprofitant les pedres del castell de
Montoliu, que es trobava enderrocat.
 |
| Església de Montoliu |
A
Montoliu hi ha una dita popular que diu: “Lo secret de Montoliu, a
Albatàrrec lo sentiu”. Això fa referència a la fama de cridaners
dels vilatans, que ni els secrets són capaços de dir en veu baixa.
L’origen d’aquesta dita el trobem en temps de bandolers: la gent
de Montoliu es va reunir secretament al castell per parlar sobre la
manera de desfer-se d’una banda de bandolers que feia temps que es
tenia atemorits. Tan fort parlaven que fins i tot els mateixos
bandolers van assabentar-se que volien fer alguna cosa. La cosa era
que una gran quantitat de mossos d’esquadra aniria a apressar els
bandolers i davant aquesta situació van decidir abandonar la
contrada. En aquest cas, el fet de no saber guardar un secret els va
anar força bé.
Informació
extreta de “500 històries i llegendes de les terres de
Lleida”, de Joan Bellmunt
Des
del centre del poble busquem, en la mateixa direcció que hi havíem
arribat, la sortida en baixada cap a la carretera N-230. Hi arribarem
tot just després de travessar el Canar de Seròs i seguirem recte a
la rotonda. Tot just passar el turonet que veurem a la dreta girarem
en aquesta direcció per travessar el Canal d’Urgell i continuar
paral·lels a l carretera N-230 fins arribar a Albatàrrec. Durant
tot aquest tram haurem seguit una petita sèquia canalitzada que al
final, juntament amb nosaltres, girarà cap al nord en una corba
tancada per portar-nos a la part nord-oest de la població, on hi ha
el castell.
“La població es troba situada al bell mig de la comarca. Les seues
terres estan regades per la sèquia de Torres, pel canal d'Urgell i
pel canal de Seròs. S'estén per les terrasses fluvials quaternàries
de l'esquerra del riu Segre.
 |
| El castell d'Albatàrrec |
L’antic castell dels Espolter, situat al nucli antic, tot i que
antigament era d'origen medieval, en la segona dècada d'aquest segle
l'han transformat en un palau senyorial que prové de la baronia
d'Albatàrrec".
Més
informació a http://cat.lleida.com
 |
| Ja som a Lleida! |
Alternativa
de realització de la ruta Reus – Lleida en tres etapes
Com
explicàvem a la introducció de la ruta, per tal d’obrir-la a un
major nombre de públic des del punt de vista de la forma física,
descrivim la possibilitat de realitzar la ruta en tres etapes en lloc
de dues, de manera que tant el quilometratge com el desnivell
acumulat queden més repartits. Els allotjaments corresponents als
nous finals d’etapa els trobareu junt amb els de les altres etapes.
Tenint
això en compte, les etapes quedarien de la següent manera:
Etapa
1. Reus – Cornudella de Montsant.
Trams
|
Distància
|
Desnivells
|
Temps
marxa
|
|
Reus
|
Coll
d’Alforja
|
19.780
m.
|
+
583 / - 107
|
119 min.
|
Coll
d’Alforja
|
Cornudella
de M.
|
9.350
m.
|
+
245 / - 354
|
40 min.
|
Totals
|
29.130
m.
|
+
828 / - 461
|
2 h 39 min.
|
|
Etapa
2. Cornudella de Montsant – El Vilosell.
Trams
|
Distància
|
Desnivells
|
Temps
marxa
|
|
Cornudella
M.
|
Coll
Salvadoret
|
8.600
m.
|
+
472 / - 40
|
74 min.
|
Coll
Salvadoret
|
Vva.
de Prades
|
6.600
m.
|
+
157 / - 225
|
33 min.
|
Vva.
de Prades
|
El
Vilosell
|
6,200
m.
|
+
112 / - 311
|
27 min.
|
Totals
|
21.400
m.
|
+
741 / - 576
|
2 h 14 min.
|
|
Etapa
3. El Vilosell - Lleida.
Trams
|
Distància
|
Desnivells
|
Temps
marxa
|
|
El
Vilosell
|
L’Albagés
|
24.430
m.
|
+
45 / - 535
|
73 min.
|
L’Albagés
|
Aspa
|
10.760
m.
|
+
177 / - 204
|
50 min.
|
Aspa
|
Sunyer
|
11.630
m.
|
+
107 / - 161
|
54 min.
|
Sunyer
|
Lleida
|
14.130
m.
|
+
32 / - 76
|
45 min.
|
Totals
|
60.950
m.
|
+
361 / - 976
|
2 h 42 min.
|
|
