- Interès de la ruta.
- Paisatge: Camp de Tarragona, Serra del Montsant, Muntanyes de Prades, Pantà de Siurana.
- Flora: Vinya, oliveres, ametllers i boscos de roure i alzina.
- Fauna: Conills, guineus, porcs senglars, esquirols, cabirols, teixons, fagines, pica-soques blau, tord, astor, àguila marcenca, àguila cuabarrada,
- Patrimoni arquitectònic: patrimoni modernista de Reus, església parroquial Verge Assumpta de Maspujols, església parroquial de l’Assumpció de Maria i l’ermita de la Mare de Déu de la Riera a Les Borges del Camp.
- Abastiment d’aigua: Reus, Maspujols, Les Borges del Camp, Alforja, Cornudella de Montsant, Vilanova de Prades.
Introducció.
L’ascens des de Reus fins a Vilanova de Prades és una etapa
molt dura ja que dels quaranta-quatre quilòmetres totals,
trenta-quatre són en pujada on cal superar tres colls (l’Alforja,
Salvadoret, Forcals) amb desnivells importants o bé amb poca
llargada però amb rampes molt dures. Per tant, és una etapa que cal
afrontar amb temps i molta paciència. Del conjunt d’aquest
itinerari podem reconèixer dues tipologies de terreny: d’una banda
tenim la primera part fins al Coll d’Alforja on predominen els
camins arenosos i la sequedat del terreny, amb camps sobretot
d’olivera i ametllers; d’una altra banda, un cop creuem el Coll
d’Alforja el terreny discorre per pistes més agraïdes pel que fa
a l’estat del ferm i ja en un ambient clarament boscós, bàsicament
de roure i alzina, molt propi de les muntanyes de la Serra de Prades.
No cal dir que aquest segon tram, quant
a paisatge, és el més atractiu malgrat que és on
trobarem la major part del desnivell que cal guanyar, per pistes que
puntualment s’enfilen fortament fins a l’extrem que en més d’un
punt ens plantejarem si val la pena fer-ho damunt de la btt.
La ruta s’inicia a l’estació de Reus i tret de quan passa per
les diferents poblacions de l’itinerari, l’interès recau en la
bellesa del paisatge, sobretot a partir del coll d’Alforja, amb una
major presència de verdor. Això potser farà superar una mica
millor els més de 1.400 metres de desnivell acumulat, que no tenen
res a envejar als gairebé 1.700 que descrivíem a la segona etapa de
la ruta de La Pobla de Segur a Lleida en travessar la Serra del
Montsec.
Descripció dels trams.
Tram 1. Reus - Coll d’Alforja.
 |
| Plaça Prim, Reus |
La ciutat de Reus té els seus orígens a l'època medieval,
concretament al segle XII. Però no és fins al segle XVIII que la
ciutat experimenta un fort creixement demogràfic, gràcies al comerç
de l'aiguardent, i esdevé la segona ciutat en importància de
Catalunya. La famosa frase "Reus, París i Londres" resta
com a testimoni d'aquella època de puixança i recorda el fet que
era en aquestes tres ciutats on es fixaven els preus internacionals
de l'aiguardent. Poc després, a cavall dels segles XIX i XX, es van
construir grans edificis modernistes que encara es poden admirar.
Hereu de la seva tradició comerciant, el comerç de Reus té un
prestigi reconegut a tot Catalunya amb més de 500 establiments”.
Més informació a http://www.reus.cat
La sortida de Reus és força ràpida ja que l’estació es troba a la part nord de la població i nosaltres marxarem en direcció nord-oest; per fer-ho sortirem de l’estació al Passeig de Mata, anirem a l’esquerra i tot just passada la rotonda de la plaça de Folch i Torres girarem novament a l’esquerra per travessar les vies, anar a l’esquerra després de fer tres quarts de volta a la rotonda de la plaça d’Almoste i girar a la dreta per ja encarar la sortida en anar a l’esquerra, a la bifurcació que trobarem, seguint les indicacions de Pedrera del Còbic (tot i que no hi arribarem, a la pedrera). De tota manera, fins que no abandonem una mica l’entorn més immediat de la ciutat no deixarem l’asfalt (el Camí de la Pedrera del Còbic és un camí rural asfaltat de sortida tan propi de totes les grans ciutats). Quan prenem el camí de la Drecera, a la cruïlla dels Cinc Camins (aquesta cruïlla està tot just deixar primer a la nostra dreta una gran bassa a tocar del camí i de seguida també a la nostra dreta una gran nau industrial), ja deixarem l’asfalt, però atenció perquè l’abandonarem en una corba amb molt poca visibilitat del camí asfaltat per on veníem. El camí de la Drecera és un bonic tram que circula de forma enclotada i envoltat per camps de conreu. Quan acabem aquest camí ja veurem Maspujols a l’esquerra, que és cap on ens dirigirem.
 |
| Curiós camí sortint de Reus |
“La vila no gaudeix d'una història llarga i extensa ja que fins
el 1629 va estar agregada a L'Aleixar. En un principi, la vila es va
anar formant al voltant de Mas Pujol, aleshores una masia senyorial
documentada ja l'any 1303, i habitada pels seus propietaris Guillem
Pujol i la seva muller Guillermina. Molt a prop del poble, a la
partida de terra anomenada Gomandí, s'hi ha trobat restes d'una vila romana.
Destaca l’església parroquial Verge Assumpta, bastida a finals del
segle XVII, que té un campanar meitat barroc i meitat gòtic, un
dels més artístics de Catalunya”.
Més informació a http://pieraedicions.com/maspujols.html
Un cop als afores de Maspujols hem de superar el poble sempre
deixant-lo a l’esquerra per anar a buscar la carretera de les
Borges del Camp, que hem d’agafar. Només sortir del poble
travessarem el barranc de Les Canaletes i en uns dos quilòmetres
haurem arribat a les Borges del Camp.
 |
| "El Replà" |
A la plaça de l'Església, popularment coneguda com el Replà, hi ha
l'església parroquial dedicada a l'Assumpció de Maria. A la seva
façana principal hi havia tres escultures: la de l'Assumpció
situada a la fornícula superior i la de dos sants més a les peanyes
inferiors, i que a la revolta del 1936 foren les tres destruïdes.
L'escultor Ramon Ferran i Pagès dissenyà en el seu taller de Reus
les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la
Mare de Déu Assumpta i dos àngels”.
Més informació a http://www.lesborgesdelcamp.cat/
Creuarem el poble per anar a parar a la riera d’Alforja, a la cruïlla amb el Camí de l’Ermita; seguirem per la vora de la riera però poc després podrem veure a la nostra esquerra, a la falda de la muntanya, l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, un edifici modernista de principis del segle XX obra d’un dels col·laboradors de Gaudí.
Aquest és el tram més pesat de tota la ruta ja que fins arribar
als afores d’Alforja el camí que va per la riera és molt arenós
i en ocasions hi costa de progressar damunt de la btt. Heu d’anar
buscant els llocs on el camí és més consistent. Cal, sobretot, no
“cremar-se”, ja que encara ens queda molt desnivell per fer. En
aquest tram, si feu la ruta en cap de setmana, podreu escoltar el
soroll estrident de les motos de gran cilindrada que circulen per la
carretera de Cornudella de Montsant a Alforja.
L'agricultura, que ocupa a una gran part de la
població, és majoritàriament de secà. El principal cultiu és
l'avellana”.
Més informació a http://www.alforja.altanet.org
 |
| Pedalant a tocar de l'Alforja |
Un cop superem Alforja el camí de la riera va millorant
progressivament fins que quan prenem el camí vell d’Alforja a
Cornudella de Montsant ja millora definitivament. Amb tot, aquest
camí vell és on trobarem les primeres rampes importants que ens
menaran al Coll d’Alforja. Agrairem, i molt, els diferents trams
d’aquest camí que estan cimentats ja que
ens ajudaran a evolucionar amb major fluïdesa.
Atenció: en aquest camí hi circulen molt sovint motos de cros i
quads; pareu l’orella per tenir temps de
preparar-vos.
 |
| Inici de la remuntada cap al Coll d'Alforja amb el Mediterrani al fons |
Tram 2. Coll d’Alforja - Cornudella de Montsant.
A partir d’aquest punt ja ens endinsem de ple en l’ambient més muntanyenc, hàbitat natural de la btt, i deixem enrere, definitivament, les parts més urbanitzades. Aquest tram s’inicia amb un descens d’un quilòmetre i mig, aproximadament, per un sender que globalment és força ciclable però amb algun pas una mica delicat. Especialment complicada és l’entrada ja que hi ha molta pedra solta, característica que tornarem a trobar cap al mig del sender (en cap cas hem de prendre cap dels camins que estan tancats per cadenes).
Un cop hem acabat aquest sender seguirem baixant una mica més, ja per pista bona (on trobarem alguna petit pujada), fins arribar al riu Arbolí a partir del qual tornarem a remuntar una mica (uns 150 mts de desnivell) però de forma intensa. Quan acabem aquesta pujada tornarem a baixar, ara per asfalt, fins al pantà de Siurana el qual creuarem per damunt de la seva presa. Superada la presa de Siurana ens quedaran uns dos quilòmetres de pista asfaltada, però estreta i força transitada, fins arribar a Cornudella de Montsant.
 |
| El Montsant |
Tram 3. Cornudella de Montsant - Coll del Salvadoret.
“La vila de Cornudella de Montsant, situada a 533 metres, és a la
falda de la Serra Major de Montsant, tot mirant els cingles de la
Gritella, i a dues passes de l'embassament del Siurana. És,
doncs, al bell mig d'un entorn natural extraordinari.
Hom pot prendre la vila com a base d'excursions a la Serra Major i
l'ermita de Sant Joan del Codolar, d'aigua abundosa i accés amb
vehicle. D'allà s'arriba amb facilitat al pic de la Roca Corbatera
(1162 metres), pel grau de Montsant; a la Cova Santa, al barranc dels
Pèlegs, i a qualsevol dels graus que donen pas a Albarca, a
Ulldemolins, a Margalef i a La Morera de Montsant”.
Més informació a http://www.cornudella.altanet.org
Som a la part més dura de tota l’etapa ja que és en aquest punt on guanyarem bona part del desnivell del dia. Atenció: quan sortim de Cornudella de Montsant, el petit tram de carretera que haurem de fer té poc voral. A més, un cop haurem deixat aquesta carretera i haurem agafat direcció a Siurana, haurem d’abandonar la carretera de Siurana en un punt molt delicat ja que ho farem en mig d’una corba sense gens de visibilitat (potser és millor que parem en una entrada que hi ha a la dreta i quan ho tinguem clar creuem la carretera). Un cop superats aquests punts delicats iniciarem una part molt divertida per sender. Aquest sender ens menarà a un camí que puja paral·lel a la riera de l’Argentera, punt on començarem a trobar les rampes més importants de la jornada ja que guanyarem gairebé cinc cents metres de desnivell en, aproximadament, set quilòmetres, i amb rampes molt dures.
Això sí, som probablement en el tram més bonic de tota la ruta
ja que aquesta pujada va tota l’estona pel mig d’un bosc frondós,
i amb la vista de les parets superiors de la Serra de la Gritella. A
més, si el dia és clar, quan siguem a la part superior de la Serra
podrem observar la silueta del Pirineu, que a l’hivern amb les
neus, és d’una marcada bellesa. També hem de tenir en compte que
la major part de la pujada es fa per pistes on els vehicles
motoritzats no hi poden accedir, la qual cosa fa que puguem gaudir
del paisatge amb tota tranquil·litat. Sabrem que hem arribat al Coll
del Salvadoret, final d’aquest tercer tram, ja que farem cap
perpendicularment a una línia d’alta tensió, amb el corresponent
terreny sense vegetació que la recorre.
 |
| Passat Cornudella de Montsant |
 |
| Remuntant la Serra de Gritella |
Tram 4. Coll del Salvadoret - Vilanova de Prades.
Aquest darrer tram es caracteritza per la combinació de trams en
ascens i en descens. En total trobarem dues baixades molt divertides
i dues pujades, que si no fos pel punt en què ens trobem de l’etapa
superaríem sense cap problema ja que no arriben als 100 mts de
desnivell; però tenint en compte l’esforç que portem acumulat,
les pujadetes no seran gaire benvingudes.
Quan haurem completat la pujada de la Serra de la Gritella, i
abans d’arribar a la carretera, tindrem un divertit descens per
camí de tractors que farà gaudir d’allò més a aquells ciclistes
que els agraden les pistes amb petites dificultats, ja
que el terreny està una mica descompost. Un cop creuem la carretera
T-701 (cal fer atenció perquè
abandonarem la carretera en un punt amb poca visibilitat)
haurem de tornar a remuntar una mica per encarar un altre divertit
descens fins a creuar el riu de Prades, punt en el qual haurem
d’afrontar els darrers 100 mts de desnivell positiu abans no
arribem a Vilanova de Prades. Entrarem al poble per la Font Vella,
girarem a la dreta, després a la segona a l’esquerra passant per
davant de les piscines i travessarem la carretera TV-7004 de Vilanova
de Prades a Vallclara per seguir recte i arribar al càmping Serra de
Prades, final de l’etapa i on podrem gaudir d’un bon menjar i
d’un merescut descans després d’una etapa tan dura com aquesta.
Podeu trobar més informació sobre el càmping a http://www.serradeprades.com/.
 |
| Al fons, el Pirineu ben nevat |
 |
| Vilanova de Prades |
Podeu trobar més informació sobre el càmping a http://www.serradeprades.com/.
Alternatives per la realització de les etapes de manera
independent.
Tal com hem comentat a la introducció de la ruta, és possible
que hi hagi ciclistes que,
ja sigui per no disponibilitat temporal o per no veure’s amb la
condició física necessària, decideixin realitzar les rutes en dies
diferents. Tenim les següents
possibilitats:
Realització de l’etapa Reus - Vilanova de Prades
En aquest cas caldrà fer un esforç complementari de quilòmetres,
però, això sí, de baixada. En aquest cas tenim dues alternatives
en funció de les forces que ens quedin i les ganes que tinguem de
marxa, entenent com a marxa senders i descensos ràpids.
Si encara tenim ganes de marxa optarem per empalmar, un cop som a la rotonda de Vilanova de Prades, amb el primer tram de la segona etapa, que ens farà arribar fins a L’Albi i d’aquí a Vinaixa per les carreteres LP-7032 i LP-7013a. Estem parlant de poc més d’un quilòmetre de pujada suau, dos més de sender en baixada en no gaire bon estat i uns vuit quilòmetres més de baixada per molt bones pistes fins a L’Albi; en darrer lloc, hi ha uns tres quilòmetres més per carretera fins a Vinaixa. Dins aquests darrers tres quilòmetres de carretera, per trobar més ràpid l’estació de trens, heu de comptar que un quilòmetre després de creuar la línia del TGV heu de prendre l’antiga carretera a la dreta que us menarà directament a les vies (cal que les creueu vigilant que no passi cap tren).
Si ja estem molt apurats, llavors optarem, un cop també a la
rotonda de Vilanova de Prades, per anar per la carretera TV-7004 que
ens portarà a Vimbodí, on tenim estació de tren, després de
passar per Vallclara. Són uns dotze quilòmetres i mig de baixada
per asfalt.
Realització de l’etapa Vilanova de Prades - Lleida
Si es vol fer només la segona etapa caldrà baixar a l’estació de Vinaixa i realitzar primer el recorregut invers explicat abans per anar de L’Albi a Vinaixa. Només sortir de l’estació de Vinaixa hem d’anar a la dreta per un camí que ens porta a les vies; les creuem i agafem una carretera en força mal estat en direcció est. En pocs metres arribarem a la LP-7013 que prendrem a les 10. Seguint aquesta carretera passarem primer la línia del TGV i després per damunt de l’A-2. Posteriorment deixarem a l’esquerra la carretera que duu a el Vilosell i en poc temps ja entrarem a l’Albi. Aquesta entrada la farem per l’Avinguda Catalunya fins arribar al casc antic el qual el creuarem sempre en direcció est. Creuarem el Riu dels Gorgs i una mica més endavant, seguint tot recte, arribarem als Sants Metges (construcció religiosa) on ja enllacem amb el roadbook.
