Interès de la ruta.
- Paisatge: Grans extensions de terres planes esquitxades de turons i tossals.
- Flora: garrigues, brolles mediterrànies, camps de conreus, arbres fruiters a les zones de regadiu, olivera, vinya, ametllers. Xop negre centenari dels Alamús.
- Fauna: aus estepàries, aus rapinyaires, conill, guineu, porc senglar. Aus aquàtiques al Camí del Riu i la canalització del Segre (Lleida).
- Patrimoni arquitectònic: Patrimoni arquitectònic de Tàrrega, casc antic i castell de Verdú, castell i vila medieval de Guimerà, castell de Ciutadilla, castell de Nalec, castell de Rocafort de Vallbona, castell de Maldà, ajuntament de Belianes, castell d’Arbeca, poblat ilergeta dels Vilars, Font de la Juliana, casc antic de Puiggròs, casc antic de Torregrossa, Lleida.
- Abastiment d’aigua: Tàrrega, Verdú, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, El Vilet, Maldà, Belianes, Arbeca, Puiggròs, Torregrossa, Lleida.
Introducció.
Aquesta és la darrera etapa de la ruta i també, amb diferència, la més llarga de totes amb gaigairebé vuitanta quilòmetres. Tot i això, a partir del segon tram les pujades no seran més que testimonials, la qual cosa, juntament amb la proximitat del final de la ruta, farà que no sigui excessivament dura.
En l’etapa anterior havíem entrat a la Plana de Lleida per la comarca més oriental de les sis que componen aquesta unitat geogràfica singular. En aquesta pedalarem per quatre comarques més - l'Urgell, Les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià – que ens portaran fins al seu cor social, cultural i econòmic: la ciutat de Lleida.
Començarem encara en terra de castells, trobant les mateixes característiques que en l’etapa antanterior quant a patrimoni cultural i arquitectònic i quant a la tipologia del paisatge, amb pobles dalt de petits turons enmig de la plana al voltant del seu castell. Hem de destacar en aquest sentit tot el recorregut que realitzarem per la vall del riu Corb fins arribar a Belianes, on podem donar per acabada aquesta “subruta dels castells de La Segarra i l’Urgell”.
A partir d’aquest punt cada cop aniran escassejant més els
turons i el paisatge es tornarà encara més pla, donant lloc a dos
tipus de territoris ben diferenciats: els secans amb grans extensions
de cereals i els regadius amb grans extensions d’arbres fruites,
donant nom a una entitat geogràfica arreu coneguda com és l’Horta
de Lleida.
Com en qualsevol direcció de tornada a Lleida, ja des de ben
lluny podrem admirar la silueta de l’emblemàtic símbol de la
ciutat: el turó de la Seu Vella.
Descripció dels trams.
Tram 1. Estació de Tàrrega – Guimerà.
"Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 16.570 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació anual. L'altitud se situa als 373 metres...
... En l'activitat social i cultural de la ciutat destaca sobretot la celebració de la Fira de Teatre al Carrer, certamen que ha esdevingut cada mes de setembre el màxim exponent festiu de la localitat en l'àmbit nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d'entitats ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega en un dels punts de referència destacats de les terres de Ponent”.
Sortirem de Tàrrega pels carrers de Joan Maragall i Sant Pere Claver, en direcció a la carretera de Tarragona. Una mica abans d’arribar-hi ens desviarem a l’esquerra per acabar de sortir del poble pel Camí Vell de Tàrrega, que més endavant serà el Camí de Tàrrega a Verdú. Tot el camí es realitza per pista ampla i en bon estat i sempre en pujada fins a arribar a Verdú, excepte en el moment que es travessa el riu Cercavins, afluent de l’Ondara, gairebé a l’entrada del poble.
“Verdú es troba al sud-est de la comarca de l’Urgell; hi porta
una carretera que arrenca de la comarcal 240 (Montblanc -Artesa de
Segre) i arriba fins a Montornès. El poble és envoltat per una
xarxa d’antics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns.
L’origen d’aquests camins ve de facilitar l’accés de persones,
carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú. Les parets de marge
que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui
ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers, oliveres,
cereals i vinyes. El paisatge del seu terme sedueix per la seva
simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és
dels mes grans de la contrada, te una extensió de 35 quilòmetres
quadrats, la seva major part conreable a excepció d’algunes zones
costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi. El municipi
comprèn la vila de Verdú com a únic nucli de població”.
 |
| Verdú |
 |
| Ceràmica negra de Verdú |
 |
| El castell de Verdú |
Sortirem de Verdú pel Camí de la Bovera. La Bovera és una
ermita que en altre temps, cap al segle
XII allotjava un convent de monges cistercenques que depenien del
Monestir de Vallbona de les Monges. Podrem veure el turó sobre el
qual es troba, a la nostra dreta, poc abans d’arribar a Guimerà.
El camí, que passa a dir-se de Sant Joan i també de Les Roques i
també dels Codosos, no deixa de pujar fins que serem ben bé al
damunt del poble. Una curta, però intensa baixada per la Costa de la
Creu, ens portarà fins a la vora de la torre del castell de Guimerà.
Tram 2. Guimerà
– Belianes.
 |
| Guimerà, amb el castell dalt del turó |
A aquesta posició geogràfica tan destacada, se li afegeix una extraordinària qualificació urbanística i arquitectònica que el converteix en un exemple magnífic del que hem anomenat la urbanització del coster”.
 |
| El castell de Guimerà |
“Guimerà fou declarat "Conjunt històric -
artístic" l’any 1975, BOE del 2 de setembre de 1975. El
castell de Guimerà. A la part alta del poble es poden observar,
fonamentades sobre la roca viva, les restes del castell. Ara es pot
seguir tota la planta de la fortalesa bastida a redós de la torre de
l'homenatge. S'hi pot pujar pels carrers del poble i pel camí que va
a la Bovera. Si partim de la torre de guaita (primer sistema defensiu
anterior a la repoblació dels comtats catalans), podem datar les
primitives restes entre els segles X i XI”.
Més informació a http://www.guimera.info
 |
| Plaça Major de Guimerà |
Cada any, a primers del mes d’agost es celebra el Mercat
Medieval. Tot el poble hi participa i els carrers es decoren a imatge
del mercat setmanal que ja es celebrava al segle XIII.
Marxarem de Guimerà un cop travessat el riu Corb, cap a la dreta
i paral·lels al riu. Aquest camí, el Camí de Guimerà, ens
portarà, i com no podia ser d’una altra manera dalt un petit turó,
fins a la següent estació medieval: Ciutadilla.
“El nom del poble ve de la forma dialectal
ciutadella, que significa baluard, element de fortificació. El
testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla, ens dóna el
1165 les primeres referències escrites d’aquest poble; del s.XIII
es tenen dades dels plets entre els senyors de Ciutadilla i de Nalec
pels drets sobre les aigües del Corb.
El 1358 s’esmenta Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla i el mateix llinatge va unit a aquesta senyoria fins a les acaballes del s.XVII. Ramon de Guimerà va tenir un paper destacat per la part catalana en la guerra dels Segadors i com a interlocutor per tractar amb França. L’any 1702 té el domini de Ciutadilla Josep de Meca-Caçador per part de la seva muller, una Guimerà, i esdevé marquès de Ciutadilla. El marquesat, tot i els canvis de titular, encara subsisteix”.
 |
| El castell de Ciutadilla |
L’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)”.
Més informació a http://www.urgell.cat/
Cap als voltants del dia 1 de maig es celebra cada any a
Ciutadilla la “Trobada de Grups de Recreació Medieval”,
amb activitats com l’intercanvi del pa i la sal, la pujada de
torxes al castell i l’espectacle de màgia i foc
(http://www.ciutadillamedieval.cat).
Poc després de sortir de Ciutadilla passarem a l’altra banda
del riu Corb i travessarem la carretera C-14 per entomar els camins
de l’Hostal i de l’Horta. Aquest darrer el deixarem poc després
girant a l’esquerra per tornar a travessar a l’altra banda del
riu passar d’aquesta manera per la vora de Nalec.
 |
| Vista de Nalec |
Hi ha documents antics dels segles XI i XII que l’anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d’origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s’han trobat documents del segle XIV on s’escrivia Gualech. Dins el terme de Nalec s’han localitzat restes de sílex i de ceràmica de l’edat del bronze i de l’època romana a la partida dels Recots. A la partida dels Vilars, al marge dret del riu es trobaren restes d’una possible vil·la romana que seguiria tota la vall del Corb, enllaçant les terres de la Barcino romana amb les de l’Ilerda, que estava inclosa dins la via romana.
També es creu que Nalec va estar sota domini àrab ja que hi ha molts elements que ho mostren, com per exemple les llindes d’algunes cases del poble i la possible construcció del pou que abasteix d’aigua la població. Una torre de defensa va ser l’embrió del castell que va donar lloc a la consolidació d’una senyoria. El poble va néixer al voltant de l’església i d’un carrer que segueix la serra”.
Més informació a http://www.urgell.cat/
 |
| El castell de Rocafort de Vallbona |
Continuarem pel mateix camí i tenint el Corb a la nostra dreta.
Ara que hem sortit de Nalec, aquest és el Camí de Rocafort, que en
apropar-se a Rocafort de Vallbona, per allò de la direcció dels
camins, passa a dir-se Camí de Nalec.
“Rocafort de Vallbona té origen medieval; del seu castell o fortí
defensor ja se'n tenen notícies escrites l'any 1173. Està construït
damunt d'una roca immensa que forma una amalgama perfecta amb la
construcció que hi ha al seu damunt, edifici que en aquest moment
està rehabilitat. El poble té les característiques de les viles de
l'edat mitjana, apinyat, amb carrers sinuosos i posats amb gran
desnivell, segurament per la possible defensa d'un atac enemic. També
pel circuit de la muralla, que encara es pot seguir, i de la qual en
queda el portal. Rocafort va estar adscrit a la baronia de Vallbona
durant segles; d'aquí el seu nom de Rocafort de Vallbona”.
Més informació a http://www.rocafortdevallbona.com/
De Rocafort de Vallbona sortirem per la carretera LV-2016, però
la deixarem ràpidament anant cap a l’esquerra pel Camí de
Rocafort de Vallbona i sense deixar la vall del riu Corb. Poc
després, i és que en aquesta part de la ruta els poblets es van
succeint cada poquíssims quilòmetres, arribarem al poble més petit
de la comarca de l’Urgell: El Vilet. Val a dir que el seu nom
actual contrasta força amb alguna dada sobre l’origen d’aquest
nom.
“És l’únic poble de la vall assentat a la mateixa plana del
riu, a 408 m d’altitud, situació que l’ha fet
víctima d’algunes rubinades. Destaca per ser un dels
pobles més petits de la contrada.
 |
| Casa del nucli d'El Vilet |
Més informació a http://www.urgell.cat/
Igual que en el cas de Rocafort de Vallbona sortirem del poble per
la carretera que hi dóna accés, però en aquest cas es tracta de la
LV-2017 i la deixarem també anant cap a l’esquerra a la primera de
canvi pel Camí de Maldà, i és que ens costa deixar la vall del riu
Corb, que té un encant especial tot i la poca aigua que acostuma a
portar. Seguint el nostre camí, que ara és el de Maldà a Vilet ,
farem cap a la carretera L-201, tot just al costat del Molí de
l’Horta, un dels cinc molins de farina de l’època medieval que
formen part del “Sender de la Baronia de Maldà”
(PR-C 57). En poc més de 600 metres farem cap a la rotonda d’entrada
a la població de Maldà.
 |
| Muralla del castell de Maldà |
Més informació a http://www.urgell.cat/
Tornarem a prendre una carretera, la L-201 que abans havíem
evitat, per sortir del poble i tornarem a deixar-la, com en casos
anteriors, gairebé a la primera oportunitat, ara cap a la dreta pel
Camí del Molinet i que ens tornarà a apropar a la llera del riu
Corb. Per darrer cop farem uns quilòmetres prop d’aquest riu i
l’abandonarem en arribar a Belianes, final d’aquest segon tram i
porta de sortida de la comarca de l’Urgell. Encara trobarem algun
altre castell més endavant, però amb el canvi de comarca i de
paisatge, donarem per acabada la “subruta dels castells de La
Segarra i l’Urgell”.
Tram 3. Belianes
– Arbeca.
“El poble de Belianes s’alça en un planell aturonat a 373 m
d’altitud, a l’esquerra del riu Corb, a l’indret on canvia de
direcció. La seva posició enlairada en fa un magnífic mirador
sobre la plana d’Urgell. El nucli urbà s’estén en declivi vers
el sector de ponent, mentre que les hortes arriben al riu pel cantó
de llevant.
El terme confronta amb les comarques veïnes de les Garrigues i el
Pla d’Urgell. L’agricultura és la principal activitat econòmica
del terme. S’hi conreen cereals, ametllers, olivera i vinya. La
cooperativa del camp comercialitza part de l’oli dels olivers que
es conreen en el seu terme. El Canal d’Urgell rega moltes
d’aquestes terres de conreu. La ramaderia, amb la cria de porcs i
vedelles, i les bòviles dedicades als materials de construcció
complementen l’activitat econòmica de la zona.
 |
| La Casa de la Vila de Belianes |
Més informació a http://www.urgell.cat/
Aquest tram serà realment de passeig en suau descens, després
dels continus petits trencacames cada cop, que no eren pocs, que
passàvem davant un poblet amb castell. Entrarem a la comarca de Les
Garrigues per la seva versió més suau, rumb a la vila d’Arbeca.
Sortirem de Belianes pel Camí de Mollerussa a Belianes (en aquest
cas mana el nom de la població més gran) en un suau descens de
gairebé cinc quilòmetres abans d’arribar de ple al pla. Tota
aquesta part del tram transcorre entre immensos camps de conreu que
semblen dibuixats amb tiralínies a banda i banda del camí. Aquest
descens finalitza quan ens trobem al davant el Canal d’Urgell, que
travessarem. Girarem cap a l’esquerra seguint pel camí de la vora,
que no deixarem durant força estona.
"Regar la plana d'Urgell és una idea que data de temps immemorial.
"Regar la plana d'Urgell és una idea que data de temps immemorial.
Els
àrabs construïren les sèquies dels pobles de la ribera del Segre i
establiren en alguns indrets de la plana d'Urgell xarxes locals de reg
derivades dels rius Corb i Cervera.
Els reis Carles I i Felip II, ordenaren estudis seriosos per a la construcció d'un canal d'abast suficient per regar tota la plana. El rei Felip II ordenà al membre del Consell Reial i Tresorer del Regne, misser Martí Joan Franquesa, que fes l'estudi de la construcció d'un canal per al reg de la plana d'Urgell i dels beneficis que comportaria. A aquest succeí el lloctinent general del Regne, Don Hernando de Toledo, que l'any 1577 es reuní al castell de Bellpuig amb l'abat de Poblet per portar a terme la construcció del Canal.
Fracassades aquestes temptatives, el país intentà en el segle XVII, impulsar el PROJECTE, acudint al Govern Municipal de Barcelona. El veí d'Anglesola, en Pere Ripoll, encapçalà la iniciativa i redactà les dues raonades memòries que recolzaren la petició.
En el segle XVIII abundaren les iniciatives i projectes per a la construcció del Canal. Esmentarem entre els seus promotors al comerciant barceloní en Jaume de Duran i al ministre Marqués de la Ensenada que encarregà un projecte a l'enginyer Bernardo Lana. En aquest projecte es parla per primera vegada de la construcció d'un segon Canal de "subvenció", a derivar del Segre, avall de la confluència del Noguera Pallaresa.
Els reis Carles I i Felip II, ordenaren estudis seriosos per a la construcció d'un canal d'abast suficient per regar tota la plana. El rei Felip II ordenà al membre del Consell Reial i Tresorer del Regne, misser Martí Joan Franquesa, que fes l'estudi de la construcció d'un canal per al reg de la plana d'Urgell i dels beneficis que comportaria. A aquest succeí el lloctinent general del Regne, Don Hernando de Toledo, que l'any 1577 es reuní al castell de Bellpuig amb l'abat de Poblet per portar a terme la construcció del Canal.
Fracassades aquestes temptatives, el país intentà en el segle XVII, impulsar el PROJECTE, acudint al Govern Municipal de Barcelona. El veí d'Anglesola, en Pere Ripoll, encapçalà la iniciativa i redactà les dues raonades memòries que recolzaren la petició.
En el segle XVIII abundaren les iniciatives i projectes per a la construcció del Canal. Esmentarem entre els seus promotors al comerciant barceloní en Jaume de Duran i al ministre Marqués de la Ensenada que encarregà un projecte a l'enginyer Bernardo Lana. En aquest projecte es parla per primera vegada de la construcció d'un segon Canal de "subvenció", a derivar del Segre, avall de la confluència del Noguera Pallaresa.
 |
| Vista del Canal d'Urgell |
Esment
especial mereix la intervenció de la Junta de Comerç de Barcelona, la
qual encarregà diversos projectes en aquest segle, i en el següent, per a
la construcció del Canal d'Urgell. En aquesta època trobem projectes i
estudis en els quals intervingueren els enginyers Tomàs Desprat, Pere
Llopart, Joan Cherta, Joan Soler Faneca, i el fill d'aquest, Tomàs
Soler, sota la direcció del qual s 'iniciaren, fins i tot, alguns
treballs l'any 1817.
Nous projectes i noves obres iniciades sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sellés, foren interromputs l'any 1833.
Nous projectes i noves obres iniciades sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sellés, foren interromputs l'any 1833.
Els
anys 1847 i 1850 el Govern de l'Estat atorgà les primeres concessions
per a la construcció del Canal, entre les quals cal assenyalar la del
senyor Salamanca, i, posteriorment, la del senyor Ferrer Valls.
L'any
1853 la concessió es va cedir, finalment, a l'empresa Girona Germans,
Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima
Canal d'Urgell.
Més informació a http://canalsurgell.cat
Després d’una corba del canal força oberta a la dreta, el
deixarem per uns moments per desviar-nos per un camí, cap a la dreta
i cap enrere, que en poc més de tres-cents metres ens portarà fins
a la fortalesa ilergeta dels Vilars.
La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., i va ser abandonada pels volts del 300 a. de la n. e. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V a.n.E., els seus descendents van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l’època ilergeta. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.
La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., i va ser abandonada pels volts del 300 a. de la n. e. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V a.n.E., els seus descendents van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l’època ilergeta. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.
 |
| La fortalesa ibèrica d'Els Vilars |
Més informació a http://www.vilars.cat/
 |
| Els Vilars d'Arbeca |
Tornarem al camí d’abans (Camí dels Vilars) i continuarem
aigües avall. A l’alçada d’una gran granja que queda a la dreta
passarem a l’altra banda del canal pel pont del Pedroell i seguirem
a l’esquerra pel camí del mateix nom. Aquest canvi de banda del
canal ens permetrà, si ens ve de gust, poder pujar fins al centre de
la vila d’Arbeca i al seu castell, ja que queda al sud del canal.
Tram 4. Arbeca
– Torregrossa.
“La vila d'Arbeca està situada al peu d'un turó en el cim del
qual s'hi troben les restes de l'antic i poderós Castell
dels Ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab
conquerida vers la meitat del segle XII. La població s'anà
construint arrecerant-se al seu entorn i particularment al vessant
del migdia, per copsar millor l'alegria de la llum del sol i la seva
escalfor...
Si comencem a descobrir la població per la part més alta, ens
trobem amb els vestigis del Castell i el seu entorn fortificat.
L’historiador Mossèn Segura assenyalava que el Castell d’Arbeca
era ”certament uns dels més bells de Catalunya”. Segons la
llegenda, la Duquessa de Cardona manà emparedar el constructor,
perquè mai pogués construir una altra meravella com la que havia
dut a terme a Arbeca. A banda de les seves cinc torres, tenia 365
finestres, cada una amb la seva reixa daurada.
L'oli d'oliva de les Garrigues es produeix a partir d'olives de la
varietat arbequina, la qual fou introduïda pel duc de Medinaceli,
senyor d'Arbeca, que la portà de Palestina el segle XVIII. La
promesa d'un ral de brilló per cada olivera plantada n'impulsa el
cultiu arreu de la comarca. Aquesta varietat està considerada com
una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com
per la qualitat de l'oli”.
Més informació a http://www.arbeca.org/
 |
| Torre del castell d'Arbeca |
“La font de la Juliana és una surgència natural d'aigua -
excavada en el substrat argilós basal - que
brolla lateralment i de forma ininterrompuda en direcció al Barranc
de les Comes de Maldà. L'estructura, construïda entre els segles XV
i XVI, consta d'una cambra coberta amb una esplèndida volta de pedra
que, a més de mantenir-la neta, redueix l'evaporació i n'assegura
el seu emmagatzematge. La font és el reflex d'un temps en què
l'aigua era un recurs escàs i la seva provisió obligava a esmerçar
grans esforços per garantir-ne l'abastiment.
L'obra de picapedrer és molt acurada. Es troba perfectament conservada i s'emmarca en la tradició arquitectònica de construccions en pedra seca, àmpliament documentada a la comarca de les Garrigues. L'arribada del Canal d'Urgell i la generalització de reg produí el seu negament. Les obres de drenatge han permès recuperar aquest monument tot garantint la seva conservació futura”.
 |
| La Font de la Juliana |
Seguirem recte i de seguida sortirem al Camí del Calder, al que
ens incorporarem cap a la dreta. En arribar a una cruïlla molt clara
girarem a l’esquerra per entomar el Camí vell d’Arbeca, que ens
portarà fins al poble de Puiggròs, amb la darrera petita pujada
remarcable de l a ruta.
 |
| Restes del castell de Puiggròs |
Al mig de la població es trobava el castell-palau de Puiggròs, del. s. XV, del qual es conserven alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats amb les armes dels senyors. L'Església Parroquial de Santa Maria, refeta al s. XVII, de bonica i austera façana, presenta un campanar de torre quadrada.
Els carrerons s'agrupen entorn del castell, on podem trobar-hi el Portal que tancava la vila closa i des d'on es veuen unes magnifiques vistes”.
Més informació a http://www.ccgarrigues.com
Iniciarem el descens un altre cop cap a la plana sortint del poble
per la carretera LV-2004, a la part nord-oest. De seguida arribarem a
la incorporació a la carretera L-200 però nosaltres la travessarem
i continuarem recte pel Camí de Juneda. Poc després de passar pel
mig d’unes granges força grans arribarem a una cruïlla i girarem
a la dreta, de seguida una bifurcació o també anirem per la dreta i
poc després una altra cruïlla on travessarem el Camí Reial i
seguirem recte pel Camí dels Nou Salts, pel que poc després farem
cap a Torregrossa, final del quart tram d’aquesta darrera etapa de
la ruta.
Tram 5. Torregrossa
– Estació de Lleida.
Amb el pas per Torregrossa realitzem una curta incursió a
l’extrem sud de la comarca del Pla d’Urgell, ja que de seguida
entrarem a la del Segrià.
 |
| Vila closa de Torregrossa |
“Situat al mig del sector de llevant del terme, al sud del canal
auxiliar d'Urgell. El nucli antic o vila closa, a redós de
l'església i les restes del castell, dibuixa un conjunt irregular de
carrers estrets i sinuosos, amb espais oberts al voltant de
l'església.
L'origen de la població sembla que és de l'època romana, ja que
les restes del Pou Bo són del temps del baix imperi. En època
islàmica va ser una població i fortalesa als límits del regne
sarraí de Lleida (és esmentada en el Termini Antiqui de 1172),
bastió entre els regnes de Lleida i Siurana. El lloc va pertànyer
als Cervera, als Montsuar, als Argençola i als Rocabertí, marquesos
d'Argençola”.
Més informació a http://cat.lleida.com/
Sortirem de Torregrossa pel Camí de Vensilló, a la part
nord-oest del poble. Deixarem aquest camí en arribar a una
bifurcació, on seguirem per l’esquerra; gairebé immediatament
arribarem a una altra i en aquest cas anirem cap a la dreta pel Camí
de l’Estany.
Després de passar vora dues granges molt allargades i paral·leles
que ens queden a l’esquerra, trobarem a la dreta una petita pineda
amb les restes del que en altres temps devia ser una àrea de pícnic.
Està just a la vora del Mas de Vensilló. El nostre camí continua
recte, però si entrem un moment al mas, actualment convertit en
granja, un cop travessat veurem un estany davant a la dreta (de
vegades hi volta algun ànec collverd despistat i altres aus
aquàtiques) i al costat el “Xop negre centenari dels Alamús”,
arbre monumental de la ruta dels “arbres centenaris del Segrià”
i rècord de capçada de Catalunya. Seguint pel mateix camí en
direcció oest trobarem de seguida una “trifurcació” i seguirem
pel camí del mig, el més petit dels tres; una cruïlla on seguirem
recte i una segona on girarem a la dreta per arribar a la bifurcació
que en anar cap a l’esquerra ens situarà a la Carrerada de
Margalef.
 |
| Xop negre centenari del Mas de Vencilló |
A la primera cruïlla girarem a la dreta i poc després farem una
corba a l’esquerra, deixant l’accés a una torre (nom genèric de
les cases o casetes de l’Horta de Lleida) a la dreta, pel Camí
d’Alcoletge. Aquest camí ens portarà en descens fins al Canal
Auxiliar d’Urgell, que travessarem, seguirem girant a la dreta i
abandonarem a la primera oportunitat girant a l’esquerra pel Camí
d’Artesa de Lleida als Alamús, que segueix encara en descens fins
més enllà d’anar a la dreta pel Camí d’Artesa de Lleida en
arribar a una bifurcació amb una gran granja a la dreta. Aviat
girarem a l’esquerra per un camí que de seguida farà una corba a
la dreta. En aquesta corba “Fem un recte” intencionadament i amb
precaució travessem la línia de ferrocarril Barcelona-Lleida per
anar a trobar un altre camí que en girar a la dreta una mica més
endavant ens permetrà pedalar un bon tram paral·lels a la via.
Anirem a la dreta pel Camí de Puigverd de Lleida després de
travessar un grup de torres i sortirem a la Travessia de Puigverd de
Lleida. Després de girar a al dreta a la primera cruïlla i a
l’esquerra al primer camí farem cap a la carretera L-702. La
travessarem anant a buscar un camí uns metres a l’esquerra.
Aquest camí, després de recula una mica i girar a l’esquerra ens
portarà a travessar la carretera C-13 per un pont. De seguida
trobarem una bifurcació per la que podríem anar recte però
l’existència de gossos sense lligar ens fa optar per fer una mica
de volta anant a la dreta, sortint a la carretera C-230a cap a
l’esquerra i deixant-la al primer camí a la dreta. Estem arribant
a Lleida i se succeeixen els accessos a la ciutat que cal sortejar;
immediatament trobem el Canal de Seròs i la LL-12. Després d’aquest
darrer obstacle fem cap al Camí Natural del riu Segre al seu pas per
Lleida.
 |
| El turó de la Seu Vella des del pont sobre l'AP2 |
Resseguint el camí del riu, ben segur que ens adonarem del valor del
Segre com a corredor ecològic i territorial. I és que quan mirem
com el riu passa, ens ofereix aigua, paisatge, fauna i vegetació.
Però el riu també connecta. Si el seguim des de Granyena fins a
Butsènit descobrirem vestigis del passat: ermites, molins, canals,
sèquies, hortes... mostres de la concentració d’activitats
productives que la presència de l’aigua ha provocat”.
Més informació a http://sostenibilitat.paeria.cat
 |
| Sender vora el riu Segre |
